Obre el menú principal

El gall, gall marí o gall de Sant Pere (Zeus faber) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels zeids i comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seua carn.

Infotaula d'ésser viuGall
Zeus faber
Zeus.faber.jpg
Akvariet i Bergen18.jpg
Període
Oligocè - actualitat[1]
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN 198769
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreZeiformes
FamíliaZeidae
GènereZeus
EspècieZeus faber
(Linnaeus, 1758)
Distribució
John Dory.png
Modifica les dades a Wikidata
Il·lustració d'un gall de Sant Pere (circa 1831-1841)

Contingut

MorfologiaModifica

  • Fa 30-50 cm de llargària total i un pes de 2 kg. Les femelles poden arribar als 65 cm amb un pes de 8 kg.
  • Cos ovalat, alt i bastant comprimit lateralment, cobert de petites escames.
  • Cap enorme amb el perfil convex i amb punxes.
  • Ulls relativament grossos.
  • L'aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts.
  • L'aleta caudal és arrodonida i ampla.
  • Les aletes pectorals són petites i es troben per darrere de les pèlviques.
  • Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats vorejada per una franja circular blanca (la llegenda diu que són les ditades que li va deixar Sant Pere quan el va agafar).
  • La boca és molt grossa i protàctil.
  • Coloració grisa platejada, més fosca a la part dorsal amb petites taques groguenques pels costats.

ReproduccióModifica

Arriba a la maduresa sexual als 3-4 anys i es reprodueix entre els mesos de novembre i maig. Els ous són pelàgics.

AlimentacióModifica

Aprofita la forma del seu cos per apropar-se a les seues preses (peixos, com ara sardines, i cefalòpodes, fonamentalment calamars) sense ésser vist i s'atraca amb lentes ondulacions de les aletes.

HàbitatModifica

Viu al fons de sorra i llim de la plataforma continental entre els 100 i 200 m de fondària. Ocasionalment se'n pot trobar a les praderies de Posidonia, a partir dels 30 m.

Distribució geogràficaModifica

Apareix a tot el Mediterrani, a la Mar Negra, a l'Atlàntic oriental des d'Anglaterra fins a Sud-àfrica, al sud-est d'Àsia, Japó i Austràlia. És molt abundant a la Mar del Nord.

CostumsModifica

  • Als Països Catalans és més freqüent a l'estiu.
  • És un peix solitari i mal nedador.
  • Pot arribar a viure 12 anys.

PescaModifica

Es captura amb arts d'arrossegament, tremall i palangres. Esportivament es pesca amb volantí i esca viva, però depèn dels anys, ja que hi ha unes èpoques més bones que altres.[2]

ReferènciesModifica

  1. Sepkoski, Jack «A compendium of fossil marine animal genera». Bulletins of American Paleontology, 364, 2002, p.560.
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 107-108.

Enllaços externsModifica