Gallo di Ramperto
El gall de Ramperto està fet en làmina de coure originàriament daurada i argentada, realitzat en l'any 820 o 830 sobre comissió del bisbe Ramperto per adornar el cim del campanar de l'església dels Sants Faustino i Giovita a Brescia. És molt valorat per la antiquetat i el material utilitzat per crear-lo.
  | |
| Tipus | obra escultòrica |
|---|---|
| Creació | dècada del 820 |
| Gènere | escultura animalística |
| Mida | 42 ( ) × 35 ( ) cm |
| Col·lecció | |
| Localització | Museo di Santa Giulia (en)  |
El gall remogut només el 1891, després de més de mil anys, per ser restaurat i conservat en el museu ciutadà, avui Museu de Santa Giulia, és substancialment íntegre: són mutili només les plomes de la cua, que en origen portaven la inscripció dedicatoria.
Història modifica
L'operat de Ramperto modifica
El primer capítoli de la història de l'església dels sants Faustino i Giovita, on s'insereix la creació del galletto, agafen cos d'un precedent edifici de culte, l'església de Santa Maria en Silva, construïda probablement en el segle VIII[1] prop del torrent Garza, en la zona de centre-nord de la ciutat paredada, molt poblada.
En el 843, serà novament ell a renovar l'arca sepulcral dels sants, substituint-la amb una en marbre.[2]
Els primers relleus: XV-segle XVIII modifica
La inscripció és publicada per primera vegada Cosimo Lauri el 1572,[3] després d'haver pujat a sobre de la torre i haver reconstruït la inscripció ripulendo les plomes.[4] En realitat, la epigrafe havia estat ja rellevada el 1455 sobre comissió de l'abat Bernardo Marcello, estant al text del periodista Ottavio Rossi que, el 1624, pública novament la inscripció ricopiata, a la seva dita, del relleu del Marcello.
La estatua queda al seu lloc, ignorada, per aproximadament set-cents anys, fins a quan Cosimo Lauri, com dit, en el seu Catalogus Episcoporum Brixianorum del 1572 en parla per primera vegada, reportant-ne la inscripció i deduint-ne així doncs les origini.
El fet es repeteix el 1728, quan Gian Andrea Astezati, un frare del monestir, torna a parlar del galletto i, després de ser-se audaçment arrampicato a sobre del campanar, en descriu estat i inscripció: a quant emergeix de l'escrit redactat, les condicions del segnavento sóc moltes precàries i també la inscripció s'ha fet posar poc llegible, portant el frare a avançar els primers dubtes sobre la seva autenticitat. És per fi l'erudit Gian Maria Biemmi, el 1748, a classificar el galletto com un fals si més no gaire ocupat: al seu parer, l'obra "conté la gràcia i la beltà d'aquell temps en què florien les arts, i els studj, sembla dar a conèixer com abbiasi referir el seu naixement després del segle desè quart", és a dir després del segle XV.[4][5][6]
El segle XIX: el danneggiamento i la rimozione modifica
_(vista_dal_castello).jpg)
El 1797, a la República de Venècia, Brescia passa sota el control de Napoleó Bonaparte i d'un govern provisional local de motlle jacobí.
Galeria d'imatges modifica
-
Altra vista de l'obra -
La cua amb les restes de la inscripció
.jpg)
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Gian Andrea Astezati, Evangelistae Manelmi Vicentini Commentariolum (de quibusdam gestis en bonic gal) de obsidione Brixiae Anni MCCCCXXXVIII, Brescia 1728
- Gian Maria Biemmi, Història de Brescia, Brescia 1748
- Bernardino Faino, Vita delli Santi germans Màrtirs Faustino et Giovita primers sacrati a Déu, Brescia 1670
- Cosimo Lauri, Catalogus Episcoporum Brixianorum en Collectanea Cosmae de Lauris Civis Brixiensis, Brescia 1572
- Francesco Novati, Li dis du Koc de Jean de Condé i el gall del campanar en la poesia medieval, Bergamo 1905
- Federico Odorici, Històries Bresciane dels primers temps fins a l'edat la nostra, Brescia 1853
- Rossana Prestini (a cura de), Regesto, en AA.VV., L'església i el monestir benedictí de San Faustino Maggiore a Brescia, Grup Banca Llombarda, El Col·legi, Brescia 1999
- Rossana Prestini, Esdeveniments faustiniane, en AA.VV., L'església i el monestir benedictí de San Faustino Maggiore a Brescia, Grup Banca Llombarda, El Col·legi, Brescia 1999
- Ottavio Rossi, Historia de' Gloriosíssims Santi Martiri Faustino et Giovita, Brescia 1624
- Fedele Savio, Els antics bisbes d'Itàlia. Llombardia, Bergamo 1929
- Valentino Volta, Evolució constructora del complex de San Faustino, en AA.VV., L'església i el monestir benedictí de San Faustino Maggiore a Brescia, Grup Banca Llombarda, El Col·legi, Brescia 1999
- Església dels Sants Faustino i Giovita
