Gambit

obertura d'escacs
(S'ha redirigit des de: Gambet)

Un gambit[1][2] és una obertura d'escacs que empra principalment el jugador amb les peces blanques, en la qual se sacrifica material, normalment un peó, per a aconseguir un avantatge.[3] Alguns exemples coneguts són gambit de rei (1.e4 e5 2.f4), gambit de dama (1.d4 d5 2.c4) i gambit Evans (1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4). Un gambit utilitzat per les negres també es pot anomenar gambit, per exemple el gambit letó (1.e4 e5 2.Nf3 f5), o gambit Englund (1.d4 e5); però a vegades s'anomena contragambit, per exemple contragambit Albin (1.d4 d5 2.c4 e5) i contragambit letó (un nom antiquat per al gambit Letó).

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
c4 blanques peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Gambit de dama: 1.d4 d5 2.c4. Si les negres capturen el peó (...dxc4), les blanques poden moure e2–e4 i prendre el control del centre de l'escaquer, amenaçant amb capturar el peó negre amb l'alfil (Axc4).

Origen i etimologiaModifica

La paraula gambit la va usar per primera vegada en la terminologia d'escacs el sacerdot extremeny Ruy López de Segura l'any 1561. Aquesta paraula prové de l'expressió italiana dare il gambetto, que significa fer la traveta. Ruy López va ser un gran estudiós d'aquesta maniobra, a més de fer popular el terme arreu del món.

EstratègiaModifica

Normalment es parla "d'oferir" un gambit, i aquest oferiment es pot "acceptar", quan l'altre jugador pren la peça, o refusar, quan l'altre jugador l'ignora i continua amb el seu desenvolupament.

En la majoria de gambits la millor continuació és l'acceptació d'aquest, encara que normalment condueixi a un joc perillós, en el qual qui ha ofert el gambit intenta crear complicacions al rival i l'altre prova de conservar el material d'avantatge o retornar-lo a canvi d'una posició favorable. Una regla citada en molts llibres d'escacs diu que un peó entregat és compensat per tres temps de desenvolupament. La utilitat d'aquesta regla és dubtosa, ja que normalment l'avantatge agafat gràcies al gambit no és només en desenvolupament.

Sovint el gambit també es pot refusar sense desavantatges, però s'arriba a un tipus de partida més posicional i tranquil·la.

Hi ha tres criteris generals en els quals sovint es diu que un gambit és beneficiós:

  • Guany de temps: el jugador que accepta el joc ha de prendre temps per aconseguir el material sacrificat i, possiblement, ha de fer més temps per reorganitzar les seves peces després de la presa del material.
  • Generació d'activitat diferencial: sovint un jugador que accepta un joc descentralitzarà les seves peces o peons i les seves peces poc posicionades permetran al jugador situar les seves pròpies peces i peons en quadrats que d'altra manera podrien ser inaccessibles. A més, els alfils i les torres poden esdevenir més actius simplement perquè la pèrdua de peons sovint dona lloc a files i diagonals obertes. L'ex campió mundial Mikhail Tal va dir una vegada a Mikhaïl Botvínnik que havia sacrificat un peó perquè simplement estava al camí.[4]
  • Generació de febleses de posició: finalment, acceptar un gambit pot comportar un compromís per l'estructura de peons, forats o altres deficiències de posició.

Un bon exemple de gambit beneficiós és el gambit escocès: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4. Aquí les negres poden obligar les blanques a sacrificar un peó especulativament amb 4 ... Ab4 +, però les blanques obtenen una compensació molt bona per a un peó després de 5.c3 dxc3 6.bxc3, o per a dos peons després de 6.0-0 convidant a 6 ... cxb2 7 .Axb2, a causa de l'avantatge del desenvolupament i les possibilitats d'atacar contra el rei negre. Com a resultat, sovint se li recomana als negres que no intentin aferrar-se al peó addicional. Un gambit més dubtós és l'anomenat gambit Halloween: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 4.Cxe5 ?! Nxe5 5.d4. Aquí la inversió (un cavall per només un peó) és massa gran per a l'avantatge moderat de tenir un centre fort.

ExemplesModifica

ReferènciesModifica

  1. «gambit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
  2. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. «gambit». Terminologia dels escacs [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop, 2005. [Consulta: 15 novembre 2020].
  3. Brace, Edward R. An Illustrated Dictionary of Chess (en anglès). Hamlyn, 1979, p. 114. ISBN 0-600-32920-8. 
  4. Sosonko, Genna. New in Chess. Russian Silhouettes (en anglès), p. 20 [Consulta: 31 agost 2019]. 

Vegeu tambéModifica