Gandiol
El Gandiol (o Gandiole o Ganjool) fou, històricament, una regió del Senegal situada sobre la Gran Costa, una mica al sud de Saint-Louis, no lluny de la desembocadura del riu Senegal. Des de 2014, amb l'adopció de l'Acte 3 de la descentralització, és un municipi a part sencera.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Senegal | |||
| Regió | regió de Saint-Louis | |||
| Departament | Saint-Louis Department (en)   | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 4 m | |||
Història modifica
El Gandiol fou una antiga província del Cayor.
En 2009 Gandiol ha esdevingut una col·lectivitat local erigida en comunitat rural i a continuació en municipi l'any 2014.
Geografia modifica
Avui encara la regió és de vegades designada com « el Gandiol », o Gandiolès
És una gran zona que reagrupa diversos pobles com Tassinère, Ricotte, Mboumbaye, Ndiébène, Pilot, Darou Salam i Mouit,
Població modifica
Les poblacions anomenades «gandiol-gandiol » en llengua wòlof, viuen essencialment de la pesca i de l'agricultura. Avui dia se'ls troba un poc per tot arreu en les grans ciutats del Senegal: Dakar, Diourbel, Thiès i en el món. L'antic president del Sénégal Abdoulaye Wade és procedent del Gandiol.
Economia modifica
Gandiol es troba a l'extrem nord de la zona dels Niayes. La seva activitat dominant és la captura de màrisc. No obstant això el turisme, la pesca i el comerç ocupen un lloc molt important.
A prop de Gandiol es troben la Reserva de Guembeul amb les seves tortugues, gaseles, micos vermells, oryx i altres; i el Parc nacional de la Langue de Barbarie.
El Gandiol va acollir la primera escola rural de l'Àfrica de l'oest, implantada primer al poble de Mouit, sent a continuació transferida a Tassinère. La localitat compta amb diverses escoles primàries, dos col·legis d'ensenyament mitjà (CEM) i un Liceu.
El poble de Pilote ha esdevingut molt cèlebre pel fet de la instal·lació del seu far que permet d'orientar vaixells i pirogues sobre el riu.
El poble de Mouit protegeix el Parc nacional de la Langue de Barbarie.
Bibliografia modifica
- Ahmadou Mapaté Diagne, « Un pays de pilleurs d'épaves : le Gandiole », in Bulletin du Comité d'Etudes Historiques et Scientifiques de l'AOF, 1919, Tome II, n° 2, avril-juin 1919, p. 152
- Babacar Diagne, Les relations entre le Ganjool et la colonie du Sénégal (1817 à 1861), Université de Dakar, 1984, 182 p. (Mémoire de Maîtrise)