Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651). A l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent de Catalunya. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 9 d'octubre de 1632 en una segona extracció, ja que a la del 22 de juliol de 1632 havia estat escollit Lluís de Montcada i de Gralla, cavaller de l'orde de Jerusalem i canonge de la catedral de Vic, que finalment no hi va comparèixer.

Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Nom original	(es) García Gil de Manrique y Maldonado
Biografia
Naixement	1575 El Pobo de Dueñas
Mort	1651 (75/76 anys) Madrid
Bisbe de Barcelona
28 novembre 1633 – 1642 ← Joan Sentís i Sunyer – Ramon de Sentmenat i de Lanuza → Diòcesi: bisbat de Barcelona
92è President de la Generalitat de Catalunya
1632 – 1635 ← Esteve Salacruz – Miquel d'Alentorn i de Salbà →
Bisbe de Girona
30 agost 1627 – 28 novembre 1633 ← Francesc de Sentjust i de Castre – Gregorio Parcero → Diòcesi: bisbat de Girona
Rector Universitat de l'Estudi General
1626 – 1628
Bisbe titular
5 març 1618 – 30 agost 1627 Diòcesi: bisbat d'Útica
Bisbe auxiliar
5 març 1618 – 30 agost 1627 Diòcesi: bisbat de Conca
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	bisbe catòlic (1618–), polític
Consagració	Giovanni Garzia Millini

Garcia Gil fou un gran teòleg de Salamanca, on també havia estudiat filosofia. Es va traslladar a Roma on va exercir d'advocat a la Cúria romana entre 1609 i 1629. Va passar a bisbe auxiliar de Conca i posteriorment a bisbe d'Útica (Tunísia) el 1618. Va ser inquisidor dels tribunals de Toledo i Saragossa, i fiscal suprem del Sant Ofici de la Inquisició. Fou bisbe de Girona el 30 d'agost de 1627 i fins al 1632 que fou nomenat bisbe de Barcelona poc abans de ser extret com a diputat eclesiàstic.

Durant el seu trienni al front de la Generalitat va mostrar una actitud correcte enfrontant-se a la corona quan convenia. Va denunciar els inquisidors que cobraven taxes als vaixells i els soldats que incomplien la constitució del vectigal. Els problemes amb el rei tenien com a denominador comú el finançament reial per a atendre els diferents fronts bèl·lics, especialment la Guerra dels Trenta Anys. Va haver de mitjançar davant d'una petició de 600.000 escuts que Felip IV havia fet al papa i que aquest va repercutir a les seves diòcesis. Els bisbats catalans no hi estaven d'acord i varen demanar la intervenció de Gil de Manrique que es va veure atrapat entre respectar la jerarquia religiosa o atendre als seus ciutadans.

Va haver d'atendre les reclamacions del lloctinent Enric d'Aragó, duc de Sogorb i Cardona perquè el consistori atengués els costos de reparar el castell de Perpinyà pendents des de 1585. El lloctinent ho va demanar el 6 de setembre de 1634 i va tornar a insistir el 22 de gener de 1635. Aquestes reclamacions anaven aparellades amb un nou intent per a cobrar el quint, la qual cosa denota la precària situació de les finances reials. La conseqüència de la falta d'atenció d'aquestes reclamacions per la Generalitat, fou el trasllat de tots els jutjats i la seu del virrei a la ciutat de Girona.

Pels seus serveis a la corona va ser nomenat Lloctinent de Catalunya el 1640 rellevant a Enric d'Aragó mort quan portava un mes en el càrrec, probablement enverinat. Enric d'Aragó havia rellevat al difunt Comte de Santa Coloma assassinat en el "Corpus de Sang", revolta que Manrique va intentar apaivagar. Era contrari als francesos i es va negar a prestar jurament de fidelitat a Lluís XIII, per això va estar exiliat de Barcelona en el període que aquells van governar la ciutat comtal.

Bibliografia

• Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2).
• Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona : la crònica de Jeroni de Real : 1626-1683. Barcelona : Ajuntament de Girona : Abadia de Montserrat, 1994. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.

Enllaços externs

• Registre d'autoritat de García Gil Manrique Arxivat 2015-02-11 a Wayback Machine.. Catàleg d'autoritats de la UB.
• «Garcia Gil de Manrique y Maldonado». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Manrique, García Gil; Axada, Antoni; Sabater, Ramon; Magarola, Francesc Joan; Sorribes Rovira, Felip; Ciurana Bellafilla, Onofre; Nogués, Gabriel. Capitols dels drets y altres coses del general del principat de Cathalunya y comtats de Rossello y Cerdanya fets en Corts Generals de l'any MCCCCLXXXI fins en lo any MDLXIIII inclusiue y dels drets que per practica y altrament se paguen : en lo trienni de MDLXXV per manament dels ... deputats y oidors de comptes corregits y comprouats ab sos auctentichs originals recondits en lo Arxiu de la Sriuania major de la casa de la Deputatio y estampats ab annotacions y referiment de altres capitols sobre lo mateix y numeros en los marges y complit repertori. Barcelona : estampats per manament dels senyors deputats en casa de Gabriel Nogués [...], 1635. Disponible a: Catàleg de les Biblioteques de la UB.

Precedit per: Esteve Salacruz	President de la Diputació del General 1632-1635	Succeït per: Miquel d'Alentorn i de Salbà
Precedit per: Francesc de Sentjust i de Castre	Bisbe de Girona 1628-1633	Succeït per: Gregorio Parcero
Precedit per: Joan Sentís i Sunyer	Bisbe de Barcelona 1633-1651	Succeït per: Ramon de Sentmenat i de Lanuça
Precedit per: Enric III d'Empúries	Virrei de Catalunya 1640	Succeït per: Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Precedit per: Jaume Ferran	Rector de l'Estudi General de Barcelona 1626-1628	Succeït per: Josep Claresvalls