Obre el menú principal

Gardnar Mulloy

tennista professional estatunidenc

Gardnar Putnam "Gar" Mulloy (Washington D.C., 22 de novembre de 1913Miami, 14 de novembre de 2016)[1] va ser un tennista estatunidenc recordat per aconseguir la final de l'US National Championships el 1952 i pels seus títols de dobles, modalitat en la qual va guanyar cinc torneigs del Gran Slam, especialment amb Bill Talbert com a company. També va guanyar tres títols de Copa Davis amb l'equip estatunidenc.

Infotaula de personaGardnar Mulloy
Biografia
Naixement (en) Gardnar Putnam Mulloy
22 novembre 1913
Washington DC
Mort 14 novembre 2016 (102 anys)
Miami
Causa de mort Accident vascular cerebral
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Formació Universitat de Miami
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Tennista i oficial naval
Període d'activitat 1934–1969
Patrimoni net estimat sense valor
Esport tennis
Mà de joc dretà
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 98–46 60
Tennis dobles 0–7 0
Hall of fame Fitxa HOF
ATP Info ATP
Trajectòria
Durada Equip Competició
1946-1957 equip de Copa Davis dels Estats Units
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Mulloy es va casar l'any 1938 amb Madeline L. Cheney, amb la qual va tenir dues filles: Diane i Janice. Es va casar per segona ocasió amb Jacqueline Mayer l'any 2008, quan tenia 95 anys i era vidu. Va morir el 2016 per problemes de cor amb 102 anys.[1]

Mulloy va servir com a oficial en el USS Alameda County (LST-32) durant la Segona Guerra Mundial formant part de la Mediterranean Theater of Operations.[2] El 2015 fou guardonat amb la distinció Legió d'Honor francesa pels seus serveis en la US Navy. Va esdevenir el guardonat per primer cop més veterà des de la seva creació.

Va escriure una autobiografia titulada The Will To Win que fou publicada l'any 1960. El 2009 va publicar una actualització d'aquesta autobiografia amb el títol As It Was, que va comptar amb una introducció de Billie Jean King.[3]

Carrera esportivaModifica

En categoria individual va disputar una final de Grand Slam al US National Championships (1952), on fou derrotat per l'australià Frank Sedgman. Fou molt prolífic en la categoria de dobles, on va disputar catorze finals de Grand Slam. Es va imposar al US National Championships amb Bill Talbert en quatre finals (1942, 1945, 1946 i 1948). Posteriorment va guanyar el títol de Wimbledon junt a Budge Patty l'any 1957, quan ja tenia 43 anys.

Fou membre de l'equip estatunidenc de Copa Davis en nombroses ocasions i va aconseguir el títol en tres ocasions, totes enfront la tota poderosa Austràlia.[2]

Fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame l'any 1972.[2]

Va treballar com a entrenador de tennis en la University of Miami. Durant aquesta etapa va reclutar Pancho Segura per competir per la universitat en el circuit de la NCAA, on va guanyar tres títols consecutius. Va contribuir decisivament en la popularització del circuit de tennis per veterans, en el qual hi va participar durant molts anys. Va crear el trofeu internacional "Mulloy Cup" que enfrontava tennistes de 80 anys o més.

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 1 (0−1)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1952 US National Championships   Frank Sedgman 1−6, 2−6, 3−6

Dobles: 14 (5−9)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1940 US National Championships   Wayne Sabin   Jack Kramer
  Ted Schroeder
7−6, 4−6, 2−6
Finalista 2. 1941 US National Championships   Henry Prussoff   Jack Kramer
  Ted Schroeder
4−6, 4−8, 7−9
Guanyador 1. 1942 US National Championships   Bill Talbert   Ted Schroeder
  Sidney Wood
9−7, 7−5, 6−1
Guanyador 2. 1945 US National Championships   Bill Talbert   Bob Falkenburg
  Jack Tuero
12−10, 8−10, 12−10, 6−2
Guanyador 3. 1946 US National Championships   Bill Talbert   Don McNeill
  Frank Guemsey
3−6, 6−4, 2−6, 6−3, 20−18
Finalista 3. 1948 Wimbledon Championships   Tom Brown   John Bromwich
  Frank Sedgman
7−5, 5−7, 5−7, 7−9
Guanyador 4. 1948 US National Championships   Bill Talbert   Frank Parker
  Ted Schroeder
1−6, 9−7, 6−3, 3−6, 9−7
Finalista 4. 1949 Wimbledon Championships   Ted Schroeder   Pancho Gonzales
  Ted Schroeder
4−6, 4−6, 2−6
Finalista 5. 1950 Internationaux de France   Dick Savitt   Ken McGregor
  Frank Sedgman
2−6, 6−2, 7−9, 5−7
Finalista 6. 1950 US National Championships   Bill Talbert   John Bromwich
  Frank Sedgman
5−7, 6−8, 6−3, 1−6
Finalista 7. 1951 Internationaux de France   Dick Savitt   Ken McGregor
  Frank Sedgman
3−6, 4−6, 4−6
Finalista 8. 1953 US National Championships   Bill Talbert   Rex Hartwig
  Mervyn Rose
4−6, 6−4, 4−6, 2−6
Guanyador 5. 1957 Wimbledon Championships   Budge Patty   Neale Fraser
  Lew Hoad
8−10, 6−4, 6−4, 6−4
Finalista 9. 1957 US National Championships   Budge Patty   Ashley Cooper
  Neale Fraser
6−4, 3−6, 7−9, 3−6

Dobles: 2 (0−2)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1955 US National Championships   Shirley Fry   Doris Hart
  Vic Seixas
5−7, 7−5, 2−6
Finalista 2. 1956 Wimbledon Championships   Althea Gibson   Shirley Fry
  Vic Seixas
6−2, 2−6, 5−7

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Kaufman, Michelle. «Tennis legend Gardnar Mulloy of Miami dies at 102» (en anglès). Miami Herald, 15-11-2016. [Consulta: 4 març 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Buddell, James. «Gardnar Mulloy: 1913-2016» (en anglès). ATP, 15-11-2016. [Consulta: 4 març 2019].
  3. Amdur, Neil. «He Forgot to Leave Tickets for the Queen» (en anglès). The New York Times, 19-06-2010. [Consulta: 4 març 2019].

Enllaços externsModifica