No s'ha de confondre amb Gurmsir.

Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand. Està situada a la riba oriental del riu Helmand a 714 metres sobre el nivell de la mar.

Infotaula de geografia políticaGarmsir

Localització
 31° 07′ N, 64° 12′ E / 31.12°N,64.2°E / 31.12; 64.2Coord.: 31° 07′ N, 64° 12′ E / 31.12°N,64.2°E / 31.12; 64.2
EstatAfganistan
ProvínciaProvíncia d'Helmand
DistricteGarmsir District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud714 m Modifica el valor a Wikidata

La regio (que apareix esmentada com Garmsir, Gurmsir, Gharmsir, Ghurmsir, Ghermsir i altres variacions, fou teatre de l'activitat de Tamerlà quan era un guerrer errant. Si Tamerlà i Amir Husayn aconseguien ocupar Kandahar, es podrien convertir en governants de Zabulistan, de Sind i de Multan; el grup va aprovar anar a la zona i Tamerlà va equipar als soldats el millor que va poder amb els materials dels que disposava al seu magatzem portàtil; va sortir al front i van arribar al riu Hirmen o Hermun (Helmand), on va fer construir a cada persona una cabana per al seu ús. Timur estava disposat a prendre possessió del Gurmsir i Kandahar i erigir un regne i va enviar un missatge a Mir Mehedi, el kelantar (alcalde/superior) de Gurmsir, que se li va sotmetre i així Timur va esdevenir governant (hakim) de Gurmsir. Allí va acudir també Amir Husayn, que s'havia separat temporalment i al que va lliurar la meitat dels ingressos de Gurmsir. Es van quedar allí un temps i van rebre aviat un ambaixador del wali de Sistan que enviava valuosos regals. Timur esperava la oportunitat per arrabassar Kandahar a la dinastia kart o ghuri de Herat, però finalment va acabar com a mercenari al servei del wali de Sistan contra els rebels del país; en les lluites Tamerlà va resultar ferit (va quedar coix) i va decidir retirar-se a Gurmsir i guarir les ferides mentre Husayn anava a conquerir Bakelan. Per anar a lluitar contra els jats o mogols, Tamerlà va abandonar Garmsir acompanyat per Timur Khoja Aghlan, que era el comandant de les seves tropes; Mir Mehedy, l'alcalde/superior, va preparar residències pels que s'havien de quedar al Garmsir i provisions per a tots. Disposava de 40 soldats que eren en general de bones famílies i no hi havia cap innoble entre ells el que era indicatiu de un cert suport entre les famílies més nobles de Transoxiana. Després de la victòria contra els jats, Tamerlà va fer portar a la seva dona Aljai Terkan Agha, que estava amb algunes forces a Gurmsir, al Sistan, fins a Samarcanda.[1][1]

Jahan Shah fou enviat a Ghur i a Garmsir contra alguns rebels que encara tenien activitat (novembre de 1405). La primavera del 1406 Jahan Xah va derrotar el rebel Mudud (al que va obligar a fugir cap un altre província) i va ocupar la fortalesa de Derferschai (on va deixar dos kutwals: els amirs Sigal Ghermsirí i Huixam al-Din Ghurí).[2] Poc temps després. el maig de 1406, Mudud va tornar al Garmsir i va començar a devastar la zona i Xah Rukh va enviar als amirs Ak Bugha i Tagai Merken.[3] El 1407 el kixlak o quarter de hivern fou establert a Garmsir; per encarregar-se de la seva construcció Xah Rukh va enviar a l'amir Midrab Bahadur.[4] Després de la victòria sobre Xaikh Nur al-Din (1410), alguns caps destacats del Garmsir (Ghermsir) i Kandahar van anar a felicitar a Xah Rukh.[5] El 1410 Pir Muhammad ibn Kutlu, germà de l'amir Tuman Kandahari (Tuman Nikudari) i fill de Kutlu Nikudari, conegut habitualment com a “Perek”, es va revoltar contra Mawdud, governant de Garmsir i Kandahar, i el va expulsar del territori. Mawdud i Perek es van dirigir a la cort imperial reclamant un contra l'altra; després d'una investigació, els problemes foren atribuïts a Mawdud i Xah Rukh va conferir el govern a Perek. Mawdud no fou castigat però se li va ordenar restar a la cort per temps indefinit.[6] El 1412, quan Xah Rukh estava de camí a Meixad, Mawdud Ghermsirí que seguia retingut a Herat, i s'havia cansat d'una estada tant llarga sense perspectives, va aprofitar i va marxar cap al Ghermsir (Garmsir). Pel camí es va trobar a Tersin amb uns caçadors balutxis manats per Timur Ali que van sospitar que anava fugint; Mawdud els va atacar i en va ferir alguns però el fill de Timur Ali li va disparar una fletxa i el va matar. El cap fou enviat a Xah Rukh.[7] El príncep Baykara, després de la seva derrota (1415), fou enviar a Kandahar i Ghermsir com a convidat de Qaydu ibn Pir Muhammad [8] Allí al Garmsir es va rebel·lar el príncep Baykara, sense èxit, el 1416, sent perdonat per Xah Rukh. Baykara fou l'avi de Husayn Baykara, el darrer sobirà timúrida efectiu a Herat.

Els ocupants americans i britànics van operar a aquesta zona l'estiu del 2008; els americans hi lluitaven el 2009.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Charles Stewart, An autobiographic relat of the life of emperor Timur
  2. Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 85.
  3. Ibid., pàg 88
  4. Ibid., pàg 122
  5. Ibid., pàgs. 187, 188
  6. Ibid., pàg 188
  7. Ibid., pàgs 211, 212
  8. Ibid, pàgs 279, 280

Enllaços externsModifica