Garrofó

espècie de planta

El garrofó, fesol de la peladilla o mongeta de Lima (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcia anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlids per les seues granes consumides com a llegum a la manera de la mongeta comuna. Normalment es mengen les llavors sense la bajoca o tavella.[1]

Infotaula d'ésser viuGarrofó
Phaseolus lunatus Modifica el valor a Wikidata

Llavors immadures
Dades
Font degarrofó Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN71776946 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuPhaseoleae
GènerePhaseolus
EspèciePhaseolus lunatus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Phaseolus limensis Macfad
Phaseolus lunatus

Taxonomia modifica

L. var. lunatus (Sinònim: .), família de les Fabaceae, subfamília de les Faboideae, tribu de les Phaseoleae, subtribu de les Phaseolinae.

Nom comú modifica

Garrofó, bajocó, fesol de garrofa, fesol de la ferradura, fesol de la peladilla, mongeta de Lima

Origen i distribució modifica

Aquesta espècie és originària d'Amèrica tropical i subtropical. Es va domesticar en dos centres separats, el primer als Andes cap a 2000 aC i el segon a Mesoamèrica cap al 800 de la nostra era. Cap a 1300 arribà a Nord-amèrica. Es cultiva principalment a: Mèxic, Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Veneçuela, el Brasil, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, Perú. Avui és molt cultivada en països càlids.

Utilització modifica

És un fesol blanc gros amb una textura untuosa i un sabor delicat. Temps de cocció, 40 minuts després d'haver portat a ebullició l'aigua perquè la pell no se separe. Entra com ingredient principal en nombroses receptes. Nutricionalment, com les altres espècies de mongeteres, aporta fibra i poc de greix.

Es considera essencial en l'elaboració de la paella valenciana.[1]

Referències modifica

Enllaços externs modifica