Gaig eurasiàtic

ocell de la família dels còrvids
(S'ha redirigit des de: Garrulus glandarius)

El gaig eurasiàtic[1] o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids. Pel que fa a l'abundància, és comú i de comportament sedentari, i es distribueix arreu de la península Ibèrica.

Infotaula d'ésser viuGaig eurasiàtic
Garrulus glandarius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes8,5 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,54 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,6 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou18 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103723684 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereGarrulus
EspècieGarrulus glandarius Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

Característiques modifica

És un ocell de mida mitjana, d'uns 30 o 35 cm de longitud i una envergadura d'uns 53 o 59 cm.

Colors: Cresta de plomes curtes i blaves erèctil, llistat de blanc i negre, i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l'extrem inferior de cada galta. És de color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i porta una taca blanca i negra a les ales molt marcada. Les plomes del colze són llistades de blau i negre. Ales arrodonides.

A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeix un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.

Hàbitat modifica

El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i més difícil de veure, ja que s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.

Els gaigs estan molt més lligats als boscos que la majoria dels altres còrvids de la península Ibèrica; poden trobar-se també en parcs urbans, però rarament es veuen lluny d'arbres. A l'estiu prefereixen boscos oberts i a l'hivern, durant les setmanes en què l'aliment és escàs, semblen dependre principalment de frondoses.

Alimentació modifica

Glans, ous, fruita i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos, i fins i tot el perdedor d'una confrontació entre dos gaigs pot ser un gran àpat.

A la tardor agafen glans i les enterren; més tard, durant el mal temps, tornen a menjar als seus dipòsits amagats.

Comportament social modifica

Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials i es reuneixen en cerimònies en què s'empaiten els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En altres èpoques, fora de la de cria, es desplacen en parelles o en petits grups.

Nidificació modifica

 
Garrulus glandarius

Tots dos sexes construeixen el niu, fet de branques i revestit amb arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, a una alçada d'un a sis metres. La posta és entre abril i juny, i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses. La incubació, que dura uns setze dies, la fa únicament la femella, però els pollets són alimentats per tots dos pares. Passats uns vint dies, els pollets abandonen el niu.

Referències modifica

  1. «Gaig eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15-1-2021 (català)
  • 100 ocells fàcilment identificables Cossetània Edicions ISBN 84-9791-236-5
  • El libro de las aves de España Seleciones del Reader's Digest Dip. legal: S.S. 46/72