Gaspar Cervantes de Gaeta

Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511 – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del segle xvi. Era parent del cèlebre escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.

Gaspar Cervantes de Gaeta

Biografia
Naixement	1511 Trujillo (Corona de Castella)
Mort	17 octubre 1575 (63/64 anys) Tarragona
Sepultura	Catedral de Tarragona
Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca Universitat de París
Activitat
Ocupació	Arquebisbe de Tarragona
Consagració	1561
Proclamació cardenalícia	10 de maig de 1570 per Pius V Cardenal-Prevere de San Vitale
Altres ocupacions	Arquebisbe de Messina, Arquebisbe de Salern
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Cardenal 17 maig 1570 – Arquebisbe de Tarragona 23 juliol 1568 – ← Bartolomé Sebastián de Aroitia – Antoni Agustí i Albanell → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona Arquebisbe de Salern 1r març 1564 – ← Girolamo Seripando – Marco Antonio Colonna → Diòcesi: arquebisbat de Salern Arquebisbe de Messina 19 novembre 1561 – ← Giovanni Andrea Mercurio – Antonio Cancellaro (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Messina

Primers anys

Nasqué a Trujillo, fill de Francisco de Gaeta i María Alonso de Cervantes. Estudià al Col·legi de Santa Cruz de Cañizares de la Universitat de Salamanca i a la Universitat de París, i aviat el nombraren conseller i delegat de l'inquisidor general del Regne d'Aragó.

Inicis de la carrera eclesiàstica

Fou vicari general de la diòcesi de Lleó, inquisidor i vicari general de l'arquebisbat de Sevilla, i inquisidor a Saragossa i a Nàpols. El 1561 fou escollit arquebisbe de Messina i més tard arquebisbe de Salern, el 1564, on reuní diversos sínodes eclesials. Cervantes participà en el Concili de Trento, on destacà per la seva eloqüència i saviesa, guanyant-se la confiança del papa Pius IV. Aquest li encarregà assumptes eclesiàstics de suma importància. El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, però enfeinat per les comissions pontifícies, no pogué regentar la seu tarragonina fins al 1572.

Arquebisbe de Tarragona i cardenal

Essent arquebisbe de Tarragona, fou nomenat cardenal del títol de Sant Vital pel papa Pius V durant el consistori del 17 de maig de 1570. El 9 de juny del mateix any canvià el títol pel de Sant Martí in Montibus, i el 1572 al de Santa Balbina, raó per la qual passà quatre anys a Itàlia des del seu nomenament a la seu tarragonina. En la seva estada a Itàlia, fou llegat apostòlic pels regnes d'Espanya. Pius V el feu membre de la comissió que havia de jutjar a Roma a l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé Carranza de Miranda.

Tornà a Tarragona el maig del 1572. Aquell mateix any creà la Universitat de Tarragona, per a la qual feu successives deixes, fins a la suma total de vint mil lliures catalanes.

Amb data 16 d'abril del 1573 autoritzà a la vila d'Almoster a tenir pila baptismal a la seva església, el que evitava als seus habitants la incomoditat d'haver d'anar a Reus per a aquest tràmit.

El 1574, obtingué de Pius V la supressió del convent d'Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació del Seminari Conciliar de Tarragona, fundat el 1575. Aquest seminari és considerat com el primer d'Espanya, el qual, més tard (1577), es combinà amb la Universitat de Tarragona. El 1575 també fundà una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús. Creà també un canonicat penitenciari, fundà una residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres i dotà el d'orfes. Considerà que el costat interior del port de Tarragona era fàcilment atacable, així que decidí estendre les defenses afegint a les muralles romanes un baluard que prengué el seu nom.

Celebrà un concili provicinial del 1572 al 1574. Tingué com a bisbe auxiliar, amb el títol de bisbe del Marroc, a Joan Terès i Borrull.

El 1574, Tarragona passà un episodi d'escassetat d'aigua, així que intentà conduir una font des de Puigdelfí. Morí abans que pogués acabar aquest projecte, el 17 d'octubre de 1575.

El 1577, les seves restes foren traslladades a un sepulcre entre les capelles de Sant Miquel i de les Onze Mil Verges de la Catedral de Tarragona.

Llegat

A Trujillo construí, dotà i enriquí d'indulgències l'altar on es diposità el cadàver de la seva mare en l'església de San Martí, conegut com l'Altar de Gaeta. Donà a la catedral de Tarragona, com a mínim, setze tapissos brodats en els tallers brussel·lesos del segle xvi. En el seu testament deixà minuciosament regulades les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, la qual cosa impedí que, anys més tard, fos abolida pel rei Felip V d'Espanya.

Publicà una obra titulada Instruccions, y advertiments molt útils necessaris per les persones ecclesiàstiques y principalment per als qui tenen cura d'ànimes, així de com s'han d'haver en les persones, com ensenyar e instruir a sos parroquians en públic y en lo secret de la Penitencia (Barcelona, 1575). Aquesta obra fou publicada inicialment en italià, i a l'arribar a Tarragona la feu traduir al català. Anteriorment publicà a Roma, el 1568, les Constituzioni Sinodali della Chiesa di Salerno.

Lope de Vega dedicà un epitafi a Cervantes a Epitaphios fúnebres a diversos sepulcros.

El carrer del Cardenal Cervantes de Tarragona està dedicat a ell.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar Cervantes de Gaeta

Precedit per: Giovanni Andrea Mercurio	Bisbe Arquebisbe de Messina 1561 – 1564	Succeït per: Antonio Carcellaro
Precedit per: Girolamo Seripando	Bisbe Arquebisbe de Salern 1564 - 1568	Succeït per: Marco Antonio Colonna
Precedit per: Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia	Bisbe Arquebisbe de Tarragona 1568 - 1575	Succeït per: Antoni Agustí i Albanell
Precedit per: Luigi Cornaro	Cardenal de l'Església Catòlica Cardenal del títol de Sant Vital 1570	Succeït per: Piedonato Cesi
Precedit per: Girolamo da Correggio	Cardenal de l'Església Catòlica Cardenal del títol de Sant Martí in Montibus 1570 - 1572	Succeït per: Gabriele Paleotti
Precedit per: Lorenzo Strozzi	Cardenal de l'Església Catòlica Cardenal de títol de Santa Balbina 1572 - 1575	Succeït per: Gaspar de Quiroga