Gaspard Bauhin

botànic suís

Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea – 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic suís germà del també botànic Johann Bauhin. Escriví Pinax theatri botanici (1596), on descriu milers de plantes i les classifica en una manera comparable a la nomenclatura binomial del posterior Linnaeus. Va ser deixeble del metge italià Girolamo Mercuriale i també va fer treballs sobre la nomenclatura de l'anatomia humana.

Infotaula de personaGaspard Bauhin
Bauhin Gaspard 1550-1624.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1560 Modifica el valor a Wikidata
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1624 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Basilea
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea
Universitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnatomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBotànic, professor d'universitat, micòleg, metge i naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHyeronimus Mercurialis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCaspar Hofmann i Johannes Fleischer der Jüngere (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaC.Bauhin Modifica el valor a Wikidata

Johann i Gaspard Bauhin eren fills de Jean Bauhin (1511–1582), un metge francès hugonot exiliat a Suïssa. Gaspard estudià medicina a Pàdua, Montpellier, i Alemanya. Tornà a Basilea el 1580. Es va doctorar en medicina i ensenyà grec a la universitat de Basilea i a partir de 1588 botànica i anatomia.

El Pinax theatri botanici (Exposició il·lustrada de les plantes) és una fita en la història de la botànica, ja que descriu 6.000 plantes i les classifica. La classificació no era particularment innovadora (arbres, arbusts, herbes). La seva contribució més important va ser la descripció dels gèneres i les espècies. Introduí molts noms de gèneres que més tard van ser adoptats per Lineu, i encara es fan servir.

A més de Pinax Theatri Botanici, Gaspard va fer plans per una altra obra, un Theatrum Botanicum, del qual completà tres volums dels 12 previstos però només un es publicà l'any 1658. També va fer un catàleg de les plantes dels voltants de Basilea i edità l'obra de Pietro Andrea Mattioli (1500–1577) amb diverses edicions. En anatomia la seva obra principal és Theatrum Anatomicum infinitis locis auctum (1592).

Linnaeus va donar el mom del gènere Bauhinia en honor dels germans Joahann i Gaspard Bauhin.

Abreujatura com a botànic: C.Bauhin

ReferènciesModifica

  •   Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Duane Isely, One hundred and one botanists (Iowa State University Press, 1994), pp. 49–52

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspard Bauhin