Gaspare Pacchiarotti

Gaspare Pacchiarotti (Fabriano, 21 de maig de 1740 Pàdua, 28 d'octubre de 1821) fou un cantant italià, de la corda de soprano.

Infotaula de personaGaspare Pacchiarotti
Pacchierotti.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1740 Modifica el valor a Wikidata
Fabriano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1821 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òpera i actor Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c92b318f-7e5c-4ca8-9590-75a41cfd35fb Modifica els identificadors a Wikidata

Es féu cèlebre a Itàlia pels anys 1770 per la seva notable veu de soprano (havia sofert la castració). A Londres va recollir molts aplaudiments acompanyat del violinista i compositor Ignazio Raimondi,[1] durant els anys 1778,1785 i 1790, però el 1792 es retirà de l'escena i s'establí a Pàdua dedicat a obres pietoses.

La seva intel·ligència musical i el seu gust artístic feien oblidar els seus defectes físics, perquè en l'escena la seva figura resultava quasi ridícula. Va ser professor de cant en l'escola del sopranista Moschini on entre d'altres deixebles tingué a na Benedetta Rosmunda Pisaroni.[2]

Les melodies de Misero pargoletto del Demofoonte de Monza, Non temer, de Ferdinando Bertoni en l'òpera del mateix nom: Dolce speme del Rinaldo de Sacchini, i el Ti seguirà fedele de Olimpiade de Giovanni Paisiello, òpera que va estrenar ell a Nàpols el (1786), foren les produccions en què va estar a més gran altura.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. III, pàg. 1159. (ISBN|84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1096. (ISBN 84-7291-226-4)