Obre el menú principal

La gaspeïta és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita. S'anomena així per la seva localitat tipus, la Panínsula de Gaspé, Lemieux, Quebec, Canadà. Va ser descrita per primer cop pels mineralogistes Kohls i Rodda l'any 1966. Forma part del grup de la calcita i forma sèrie amb la magnesita.[1]

Infotaula de mineralGaspeïta
Gaspeite-235283.jpg
Gaspeïta
Fórmula química NiCO3
Epònim Gaspèsia
Nom IUPAC carbonat de níquel
Localitat tipus Exploració de zinc de New Jersey, Mont-Albert, Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 5.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 5.AB.05
Nickel-Strunz 8a ed. V/B.02
Dana 14.1.1.8
Heys 11.14.9
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 4,621Å; c = 14,93Å;
Color verd clar
Exfoliació visible/bona {1011}
Fractura irregular, desigual
Duresa 4,5 a 5
Lluïssor vítria, mat
Color de la ratlla verd, groc
Densitat 3,71(1) g/cm3 (mesurada); 3,748 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,830 nε = 1,610
Birefringència δ = 0,220
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1965-029
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La gaspeïta és un carbonat de fórmula química NiCO3. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5.[1] Normalment el mineral es troba en forma de romboedres de color verd clar, també en agregats nodulars. Segons la IMA és un carbonat de níquel pur, tot i que és freqüent la presència d'impureses de ferro i magnesi, fet pel qual en moltes classificacions antigues encara apareix com a carbonat d'aquest tres elements. Forma solució sòlida amb la magnesita (MgCO3), en la que mitjançant la substitució gradual de níquel per magnesi genera els diferents minerals intermedis de la sèrie.

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gaspeïta pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaïta, benstonita i juangodoyita. Segons la classificació de Dana la gaspeïta és un carbonat classificat en el grup 14.1.1.8: Carbonats anhidres normals de fórmula A(XO3).

Formació i jacimentsModifica

La gaspeïta es forma en regòlits com a mineral d'enriquiment supergènic a partir de sulfurs de níquel; generalment en ambients àrids o semiàrids que produeixen condicions adequades per a la concentració de minerals carbonats en el perfil de meteorització. La gaspeïta es forma de manera semblant a altres processos de formació de carbonats a partir de minerals sulfurs; els minerals que a partir d'una meteorització poden produir gaspeïta són la pentlandita, la violarita, la millerita i rarament la niquelina.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gaspéite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Gaspéite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 7 novembre 2015].