Gastó Pujol-Hermann

il·lustrador francès

Isaac Gastó Pujol-Hermann (París, c. 1868 - actiu el 1930) fou un il·lustrador, pintor, dibuixant i escultor.

Infotaula de personaGastó Pujol-Hermann
Biografia
Naixement1868 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort1930 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióil·lustrador Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Baptista Pujol i Riu Modifica el valor a Wikidata

Gastó Pujol-Hermann era fill del pianista Joan Baptista Pujol i Riu i d'Elisabet Hermann. Va néixer a París, on el seu pare va residir fins al 1886. Es va casar amb Joana Fontana i Fortuny (Os de Balaguer, 1872 – Barcelona, 1965).[1][2]

De molt jove es va formar a París en el taller d'Eugène Lami (1800 - 1890) i posteriorment, als 17 anys,  al de Fernand Cormon (1845 - 1924). Allà va conèixer Henri de Toulouse-Lautrec (1864 - 1901), i els pintors Paul Tampier (1859 - 1841) i Emile Bernard (1868-1941).[3] En el taller de Cormon també va coincidir amb el pintor barceloní Cristòfor de Antonio, que era amic de Van Gogh.

Obra pictòrica modifica

Acabat el seu període d'aprenentatge a París es va instal·lar al Passeig de Gràcia de Barcelona. Va participar en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1891 amb les obres “Fi de festa”, Lliçó de Crochet” (1889), “Pagès” i “Retrat de D.E.F.”. L'any 1892 va exposar a la sala Parés un conjunt d'obres entre les que es pot incloure “La sega” i “Ventijol” així com un bust. A l'exposició de Belles Arts de 1894 presenta “Retrat d'una nena” i el l'edició de 1896 exposa “Un cartell anunciador” realitzat en la tècnica del pastel. En aquella època resideix al carrer Balmes núm 3. Va participar en l'Exposició de Brussel·les de 1897 amb un quadre titulat “Silí” i en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 amb dues obres titulades “Un retrat” i “Marión” [4]   

Il·lustrador modifica

A partir d'aquesta època enfoca la seva carrera cap a la il·lustració. Des de 1898 col·labora com a il·lustrador gràfic per a, Álbum Salón Madrid Cómico, Iris o Pluma y Lápiz. També il·lustra en diverses editorials especialitzades en folletins.

Entre la gran multitud d'il·lustracions es poden citar les següents novel·les o folletins.

Finals del segle XIX: Novel·les d'Antonio Contreras publicades editades per la impremta d'Antonio Virgili Aguilar a Barcelona.[5]

A la dècada de 1910 treballa a l'editorial Toribio Taberner i·llustrant obres com "De la tierra Española" de Blanca Belmonte o "Poesías y cantares" de Narciso Díaz de Escobar.

1913 treballa per a l'editorial Maucci, il·lustrant "La hija de Moctezuma" i "Lo que se ignora de la guerra" (1916) d'Alexandre Sux. En 1926 novel·les de l'editorial Castro como "La golfilla de la calle" (1927) de Fernando Alburquerque. Durant els anys 20 també va treballar en l'editorial Garrofé il·lustrant molts folletins de la col·lecció “La novel·la de bolsillo” [6]

Referències modifica

  1. «Biografia de Gastó Pujol-Hermann» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2015].
  2. «Necrológica de Joana Fontana i Fortuny». La Vanguardia, 01-08-1965, pàg. 30.
  3. «Companys de Pujol-Hermann al taller de Cormon». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 abril 2015].
  4. Antònia Montmany Teresa Coso i Cristina López. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins al 1938). Barcelona: IEC, 2002. 
  5. «Llibres il·lustrats per Pujol-Hermann al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 13 abril 2015].
  6. «"La novela de bolsillo" d'editorial Garrofé» (en francès). Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 13 abril 2015].