Gastó VII de Montcada i de Bearn

(S'ha redirigit des de: Gastó VII de Bearn)

Gastó de Montcada de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).

Infotaula de personaGastó VII de Montcada i de Bearn
Sceau de Gaston VII de Béarn.jpg
Biografia
Naixement1225
Mort26 d'abril de 1290 (64/65 anys)
Sauvatèrra de Biarn
Lloc d'enterramentAuloron Santa Maria
Activitat
OcupacióAristòcrata
Altres
TítolVescomte
CònjugeBeatrice of Faucigny (en) Tradueix
Mata de Matha
FillsMargarida de Bearn
Mata de Bearn
Constança de Montcada
Guillema de Montcada i Bigorra
ParesGuillem II de Montcada i de BearnGarsenda de Provença
GermansConstança de Bearn
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Guillem II de Montcada i de Garsenda de Provença, filla del comte Alfons II de Provença i de Garsenda de Folcarquier.

BiografiaModifica

Gastó va promulgar una sèrie de furs, dins del grup de Furs de Bearn, per cadascuna de les valls bearneses, entre els quals dos per Aspe (el 1247 i el 1250). En aquest any 1250 va declarar hereva del Bearn a la seva segona filla Margarida, però la tercera filla i el seu poderós marit, Guerau VI d'Armanyac, no ho van acceptar. Cap al final de la seva vida es va penedir i va declarar hereva a la seva filla més jove, Guillema, però el Bearn fou controlat pel marit de Margarida, Roger Bernat III de Foix, i la mort de Mata el 1309 va consolidar la situació.

Gastó fou molt ben reputat com a guerrer, i gran defensor del Bearn, aliat a França i enemic dels anglesos. Fou una figura poderosa i independent a Gascunya i va defensar l'ordre, la fe i la pau. Fou derrotat i capturat per Simó V de Montfort, sisè earl de Leicester, el 1248. El 1250 fou portat a Anglaterra amb Simó, i allí fou perdonat, però el 1252 es va revoltar novament aliat a Alfons X de Castella, que reclamava el ducat de Gascunya; aquesta vegada Enric III d'Anglaterra va seguir una estratègia diplomàtica i va concertar un matrimoni entre el seu fill Eduard i Elionor, filla d'Alfons; al jove Eduard (de 14 anys) li va concedir el ducat de Gascunya. El 1276 Gastó es va rendir a Eduard i fou empresonar a Winchester; tres anys després va fer un acord amb Eduard que li va retornar les seves terres.

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar el 1240 amb Mata (o Matilde) de Matha, vescomtessa de Marsan. Van tenir cinc filles, que es van repartir l'herència:

Es va casar en segones núpcies el 2 d'abril de 1273 amb Beatriu de Savoia-Faucigny (vers 1237–1310), filla de Pere II de Savoia i d'Agnès de Faucigny i vídua de Guigó VII de Viena, però no van tenir descendents.

NotesModifica

  1. fill de Jaume el Conqueridor, rei a Catalunya i rei d'Aragó, i d'Elionor de Castella.
  2. fill de Ricard de Cornualla i d'Isabel Maréchal.
  3. fill de Pere el Gran, rei d'Aragó, i de Constància d'Hohenstaufen



Precedit per:
Guillem II
Vescomte de Bearn
12281290
Succeït per:
Margarida
Senyor de Gabardà i Brulhès
12281290
Succeït per:
Mata de Montcada
Baró de Castellví de Rosanes
12281290
Succeït per:
Guillema II
Precedit per:
Mata de Matha
Vescomte de Marsan
12281290
Succeït per:
Constança