Gastó de Montcada (bisbe de Girona)
Gastó de Montcada (? - 12 d'agost del 1334) era fill de Pere de Montcada, del llinatge de Montcada, fou Canceller del Regne, privat i cunyat del rei Jaume II perquè estigué casat amb la reina Elisenda de Montcada germana de Gastó. Així mateix, assumí els càrrecs i prebendes del bisbat d'Osca (1323-1328) i de Girona (1328-1334).
Biografia | |
---|---|
Mort | 12 agost 1334 |
Bisbe de Girona | |
5 desembre 1328 – 12 agost 1334 ← Pedro de Urrea – Gilabert de Cruïlles → Diòcesi: bisbat de Girona | |
Bisbe d'Osca | |
14 novembre 1324 – 5 desembre 1328 ← Martín Oscabio – Pedro de Urrea → Diòcesi: bisbat d'Osca | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, bisbe catòlic, bisbe catòlic romà |
Família | |
Pares | Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca i Elisenda de Pinós |
Germans | Elisenda de Montcada Ot de Montcada i de Pinós Guillem Ramon de Montcada i de Pinós Pere de Montcada |
Succeí el 1323 en la càtedra d'Osca, Jaca i Barbastre a Fra Martín Oscabio. Consta Gastó de Montcada en el fur titulat Declaratio Priuilegÿ generalis fet a les Corts de Saragossa el primer de setembre de 1325 pel rei Jaume II. Fou enviat el 1326 com a ambaixador juntament amb Berenguer de Sant Vicent al rei Frederic de Sicília per a obtenir una concòrdia entre el rei i el rei Robert, pau que no s'assolí. El 1327 el rei Jaume de Mallorca arribà a Barcelona amb el seu oncle l'infant Felip per a reconèixer les possessions del regne als comtats de Rosselló i Cerdanya, Vallespir i Cotlliure i la senyoria de Montpeller, pel Vescomtat d'Omelàs. Feu el rei el reconeixement l'1 d'octubre al Palau Reial estant presents Pere comte de Ribagorça i d'Empúries i Ramon Berenguer Comte de Prades, Gastó de Montcada bisbe d'Osca i Canceller del Rei, Sanç d'Aragó, cunyat del rei i lloctinent del Mestre de l'Hospital en la Castellania d'Amposta entre altres barons i cavallers.
El 1328 Gastó permutà el seu càrrec de bisbe d'Osca amb el bisbe de Girona Pedro de Urrea. Assistí Gastó en qualitat de bisbe de Girona al concili provincial de Tarragona el 1329. A la seva mort fou enterrat en un sepulcre de pedra dipositat al claustre de la catedral de Girona.
Bibliografia
modifica- Roig y Jalpi, Juan G. Iacinto Andrev. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados (en castellà). Barcelona: Iacinto Andrev, 1678, p. 285-287 [Consulta: 27 març 2014].