Gaston Bachelard (1884-1962) va ser un filòsof especialitzat en estètica i filosofia de la ciència. Es definia com a racionalista i buscava les connexions entre els diferents camps del coneixement (fruit de la seva experiència personal, car va començar estudiant física i va acabar teoritzant sobre literatura). Va ser condecorat amb la Legió d'Honor francesa.[1]

Infotaula de personaGaston Bachelard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juny 1884 Modifica el valor a Wikidata
Bar-sur-Aube (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBar-sur-Aube Modifica el valor a Wikidata
Professor d'universitat Universitat de París
1940 – 1955
← Abel ReyGeorges Canguilhem → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat d'Art de París - doctorat (–1927) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLéon Brunschvicg i Abel Rey Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la ciència i estètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, employee of a public institution (en) Tradueix, matemàtic, físic, professor d'universitat, poeta, escriptor, teòric literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat d'Art de París
Universitat Harvard
Postes, télégraphes et téléphones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentEpistemologia històrica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbel Rey Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCornelius Castoriadis i Michel Adam Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
Rang militartinent segon Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRené Taton i Maurice Daumas Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSuzanne Bachelard Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c4c93d2d-f834-4165-8395-bd83e8422ab5 Discogs: 833358 Goodreads author: 8276 Modifica el valor a Wikidata

Idees clau modifica

Va encunyar els conceptes d'ofelització i de ruptura epistemològica, que és un precedent del concepte de paradigma de Kuhn, en afirmar que la ciència progressa amb el canvi de mentalitat dels científics i no tant per descobertes concretes. La ciència, a més a més, no produeix veritat, sinó una manera de preguntar-se sobre la realitat on tot extrem és reduccionista, cal per tant usar un mètode pluralista, rebutjant per exemple el materialisme extrem tan freqüent a la seva època.

Adoptant els arquetips de Jung, va estudiar la influència dels elements clàssics en la literatura, com a prova del reflex de la psicologia col·lectiva en l'art. Així, els escriptors d'aire tendeixen a l'idealisme i usen metàfores basades en el vent, el cel o els ocells, com els del romanticisme. Els autors del realisme, per contra, són de terra i per això es fixen en allò material i concret, lligat al present, amb abundància de descripcions. Les obres d'autors d'aigua són fluides i tendeixen a la malenconia, com els poetes de l'spleen. Finalment, els artistes de foc usen la fantasia i la passió per escriure els seus llibres i a vegades poden tendir al nihilisme destructor, com les flames.

Obres modifica

  • Essai sur la connaissance approchée (1927)
  • Étude sur l'évolution d'un problème de physique. La propagation thermique dans les solides. (1928)
  • La Valeur inductive de la Relativité (1929)
  • Le Pluralisme cohérent de la chimie moderne (1932)
  • L'Intuition de l'instant (1932)
  • Les Intuitions atomistiques (1933)
  • Le Nouvel Esprit scientifique (1934).
  • L'Expérience de l'espace dans la physique contemporaine (1937)
  • La Formation de l'esprit scientifique (1938).
  • La Psychanalyse du feu (1938)
  • Lautréamont (Bachelard) (1939)
  • La Philosophie du non (1940).
  • L'Eau et les rêves (1942).
  • L'Air et les songes (1943).
  • La Terre et les rêveries du repos (1946).
  • La Terre et les rêveries de la volonté (1948).
  • Le Rationalisme appliqué (1949).
  • La Dialectique de la durée (1950).
  • Le Matérialisme rationnel (1953).
  • La Poétique de l'espace (1957)
  • La Poétique de la rêverie (1960)
  • La Flamme d'une chandelle (1961).

Referències modifica

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 21 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaston Bachelard