Gastronomia de la Garrotxa
La cuina de la Garrotxa tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina garrotxina.
 | |
| Regió | Garrotxa |
|---|---|
| Tipus de cuina | mediterrània de muntanya |
| Plat(s) estrella | Pernil i embotit d'Olot |
| Beguda típica | Ratafia |
| Ingredients destacats | Embotit, bolets, nous, cereals, làctics, caragols, fajol, ceba, pèsol |
La Garrotxa és una comarca que fa de frontera entre l'alta muntanya del Ripollès i la plana de l'Empordà. Es caracteritza per ser una zona volcànica i plujosa, i per tant té una terra molt fèrtil, dedicada més al secà que al regadiu. Gran part de la comarca és muntanyenca i coberta per boscos. És, doncs, una comarca interior que compta amb elements de la cuina de muntanya com bolets, caragols, herbes de muntanya, l'ús de cereals i embotits.[1] A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta comarca:
Altres plats típics modifica
Begudes típiques modifica
- La Ratafia és un licor fet amb nous i aiguardent típic del Pirineu català i especialment de la Garrotxa. Al Pont de la Puríssima del desembre se celebra la Fira de la Ratafia a Besalú.[1]
Ingredients bàsics modifica
Fires gastronòmiques modifica
La Mostra Gastronòmica de la Garrotxa se celebra el mes de novembre i desembre. A gener, poc després de Sant Antoni, hi ha la Fira del Fesol o "Fesolada" a Santa Pau amb degustació de plats de fesols. Al febrer Olot celebra la Fira de l'Embotit amb una botifarrada popular. Al mateix poble es fa la Fira del fajol el mes de novembre.[1]
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
Bibliografia modifica
- La cuina volcànica: La cuina dels restaurants de la Garrotxa, Cossetània Edicions, Valls, 2007. ISBN 978-84-9791-305-8
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Article sobre la Mostra gastronòmica de la Garrotxa a la revista "Pirineus", núm. 6 hivern 2006, per l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa.
- ↑ 2,0 2,1 PLA, Josep,'El que hem menjat', 1970, Premsa catalana, Barcelona 1997
- ↑ La cuina del país dels càtars. pàg. 291, Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8