Gaur (bòvid)

gran bòvid originari del sud i del sud-est de l'Àsia

El gaur (Bos gaurus, abans Bibos gauris) és un gran bòvid, del sud d'Àsia i sud-est d'Àsia. A l'Índia actualment es troba la població més nombrosa de gaurs. Els gaurs són l'espècie de mida més gran de bòvids,[1] més encara que el búfal africà, el búfal aquàtic silvestre o el bisó. La paraula gaur és d'origen sànscrit i ve de la mateixa arrel indoeuropea que «bou».[2] Habita en boscos tropicals amb clarianes a: Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia (Peninsular), Myanmar, el Nepal, el Pakistan, Tailàndia i el Vietnam (IUCN, 2002).

Infotaula d'ésser viuGaur
Bos gaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació275 dies Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatsabana i bosc Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN2891 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènereBos
EspècieBos gaurus Modifica el valor a Wikidata
H. Smith, 1827
Nomenclatura
Sinònims
  • Bibos gauris,
  • Bison gaurus (Hamilton Smith, 1827),
  • Bos gour (Hardwicke, 1827),
  • Bibos cavifrons (Hodgson, 1837),
  • Bos guavera (Kerr, 1792),
  • Bibos subhemachalanus (Hodgson, 1837),
  • Bisonius subhaemachalensis (Hodgson),
  • Bos hardwickii (J. Brook, 1825),
  • Bos aculeatus (Cuvier),
  • Bos asseel (Horsefield, 1851)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La forma domesticada del gaur s'anomena gaial[3] (Bos frontalis) o mithun.

Etimologia modifica

La paraula en sànscrit गौर gaura significa 'blanc, groguenc, vermellós'. La paraula sànscrita gaur-mriga significa una mena de búfal d'aigua.[4]

La paraula en hindi गौर gaur significa "pell clara, clara, blanca".[5]

Morfologia modifica

 
Bos gaurus grangeri

El gaur és el bòvid més gran existent.[6] És un boví fort i de construcció massiva amb una cresta convexa alta al front entre les banyes, que sobresurt anteriorment, provocant un buit profund en el perfil de la part superior del cap. Hi ha una carena destacada a la part posterior. Les orelles són molt grans. En els toros vells, el pèl es torna molt prim a l'esquena. El color del mascle adult és marró fosc, essent gairebé negre en els animals molt vells. El cap en la seva part superior és grisenc. El morro és de color pàlid i la part inferior de les potes és blanca. Hom diu que el gaur sembla un búfal aquàtic al front, mentre que sembla un toro domèstic al darrere. Les vaques i els braus joves són més pàl·lids i, en alguns casos, tenen un to roig, que és més marcat en grups que habiten zones seques i obertes.

La llargada del cos és de 250 a 360 cm. L'alçada fins a les espatlles és de 170 a 220 cm, les femelles fan uns 20 cm menys. Els mascles pesen entre 1.000 a 1.500 kg i les femelles de 700 a 1.000 kg. Tenen un gep en les espatlles que és més pronunciat en els mascles adults. Les banyes es troben en els dos sexes i creixen corbades cap amunt. La cua és més curta que en els bous típics.

Ecologia i comportament modifica

 
Gaur silvestre

En llibertat, el gaur viu en petits ramats de fins a 40 individus i pastura herbes, brots i fruits. Normalment és diürn, descansant en les hores més caloroses, però en contacte amb els humans esdevenen nocturns. Durant l'estació seca els ramats s'ajunten i romanen en zones poc extenses, dispersant-se als pujols quan arriba la pluja del monsó. Depèn de l'aigua per beure però no se'l veu banyant-se (com fan els búfals aquàtics).[7]

Els ramats de gaur estan dirigits per una dona adulta gran, la matriarca. Els mascles adults poden ser solitaris. Durant el punt àlgid de l'època reproductiva, els mascles sols deambulen àmpliament a la recerca de femelles receptives. No s'han registrat baralles greus entre mascles, sent la mida el factor principal per determinar el domini. Els mascles fan una crida d'aparellament de tons clars que poden ressonar més de 1,6 km. També s'ha conegut que els gaur fan un xiulet com a crida d'alarma i un murmuri baix i semblant a una vaca.[8]

En ser un animal tan gran té pocs enemics naturals, cocodrils, lleopards i el cànid asiàtic (Cuon alpinus) poden atacar les seves cries però només el tigre pot matar un gaur adult.[9] També el gaur se sap que ha mort alguns tigres.[10] Quan s'enfronten amb un tigre els gaurs formen un cercle per protegir les cries i els joves[9]

Subespècies modifica

  • Bos gaurus laosiensis (Heude, 1901; de Myanmar a la Xina), el gaur del sud-est asiàtic també conegut com a Bos gaurus readei (Lydekker, 1903).[a] Aquesta és la subespècie més amenaçada; només les reserves xineses, vietnamites i cambodjanes semblen tenir el futur més o menys garantit.
  • Bos gaurus gaurus (Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan). Aquesta és la subespècie amb més població amb més del 90% dels gaurs del món. Hi ha un cas d'albinisme[11]
  • Bos gaurus hubbacki (Tailàndia, Malàisia). És la subespècie més petita i es troba a Tailàndia i Malàisia peninsular.
  • Bos gaurus frontalis,[b] és el gaur domèstic i probablement es tracta d'un híbrid amb la vaca.

De vegades es considera que són espècies separades la silvestre (Bos gaurus) i la domèstica (Bos frontalis).

Amenaces modifica

A Laos, el gaur està molt amenaçat per la caça furtiva per al comerç per proveir els mercats internacionals, però també per la caça oportunista i la caça específica per al consum domèstic.[12] A la dècada de 1990, els gaurs eren especialment buscats pels caçadors furtius vietnamites pel seu valor comercial.[13]

A Tailàndia, el gaur està greument amenaçat per la caça furtiva per al comerç comercial de carn i trofeus.[14]

Conservació modifica

 
Gaur captiu a Malàisia

El gaur apareix a l'Apèndix I del CITES, i està protegit legalment a tots els estats de distribució.[15]

En captivitat modifica

El 8 de gener de 2001, va néixer el primer gaur clonat a Trans Ova Genetics a Sioux Center, Iowa. El vedell va ser portat a terme amb èxit per una mare substituta, una vaca domèstica (Bos taurus). Tot i que estava sa al néixer, el vedell va morir en les 48 hores posteriors d'una disenteria comuna, probablement no relacionada amb la clonació.[16]

Notes modifica

  1. Noms anteriors: Bos annamiticus, Bos brachyrhinus, Bos diardii, Bos fuscicornis, Bos hubbacki, Bos leptoceros, Bos mekongensis, Bos platyceros, Bos readei, Bos sylvanus referit a la subespècie Bos frontalis laosiensis.
  2. També conegut amb els noms indígenes de gaial i mithun, Bos frontalis (Lambert, 1804), Bos gavaeus (Colebrook, 1805), Bos bubalis, Bos sylhetanus (F. Cuvier, 1824)…

Referències modifica

  1. Hubback, T. R. «The Malayan gaur or seladang». Journal of Mammalogy, vol. 18, 3, 1937, pàg. 267–279. DOI: 10.2307/1374203. JSTOR: 1374203.
  2. Watkins, 2002, «gʷou-».
  3. Gaial, en el Diccionari on-line de l'Institut d'Estudis Catalans
  4. Macdonell, A. A.. «गौर». A: A practical Sanskrit dictionary with transliteration, accentuation, and etymological analysis throughout. London: Oxford University Press, 1929, p. 87. 
  5. Caturvedi, M.. «गौर». A: A practical Hindi-English dictionary. Delhi: National Publishing House, 1970, p. 184. 
  6. Hassanin, A.. «Systematics and Phylogeny of Cattle». A: The Genetics of Cattle. Second. Oxfordshire, Boston: Cabi, 2015, p. 1–18. ISBN 9781780642215. 
  7. Nowak, R. M.. «Gaur». A: Walker's Mammals of the World. 1. Baltimore, EUA i Londres, Regne Unit: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 1158–1159. ISBN 9780801857898. 
  8. Huffman, B. «Bos frontalis – Gaur». ultimateungulate.com, 2004.
  9. 9,0 9,1 Schaller, G: The Deer and the Tiger. Chicago: University of Chicago Press,1967
  10. Sunquist, Mel and Fiona Sunquist. 2002. Wild Cats of the World. University Of Chicago Press, Chicago
  11. The Indian Forester, publicat per R. P. Sharma, Business Manager, Indian Forester. (1974) Item notes: v.100 1974 núm. 1-6, original de la University of Michigan, pàgina 186, digitalitzat 1 novembre 2007
  12. Duckworth, J. W.. Wildlife in Lao PDR: 1999 Status Report. Vientiane: IUCN – The World Conservation Union / Wildlife Conservation Society / Centre for Protected Areas and Watershed Management, 1999. 
  13. Timmins, R. J.. Wildlife and Habitat Survey of the Nakai-Nam Theun National Biodiversity Conservation Area, Khammouan and Bolikhamsai Provinces, Lao PDR. Vientiane, Lao PDR: A report to Centre for Protected Areas and Watershed Management, Department of Forestry, 1996. 
  14. Lynam, A. J.. Status of birds and large mammals of the Dong Phayayen-Khao Yai Forest Complex, Thailand. Bangkok, Thailand: Biodiversity Research and Training Program and Wildlife Conservation Society, 2006. 
  15. «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  16. Advanced Cell Technology, Inc. «Press Release – First cloned endangered animal was born at 7:30 pm on Monday, 8 January 2001». .

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica