Gautegiz-Arteaga

municipi de la comarca de Busturialdea a Bizkaia.

Gautegiz-Arteaga és un municipi de Biscaia, a la comarca de Busturialdea-Urdaibai. Està situat en la riba dreta de la ria de Mundaka o Urdaibai. L'edifici més emblemàtic d'aquest municipi és la Torre d'Arteaga, una casa-torre d'origen medieval, que va ser reconstruïda en el segle xix per l'emperadriu francesa Eugenia de Montijo.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGautegiz-Arteaga
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 22′ 06″ N, 2° 39′ 08″ O / 43.3682°N,2.6522°O / 43.3682; -2.6522
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcasBusturialdea-Urdaibai Modifica el valor a Wikidata
CapitalGautegiz Arteaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població889 (2023) Modifica el valor a Wikidata (65,51 hab./km²)
Idioma oficialbasc (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície13,57 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud45 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Felix Naberan Ozamiz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48314 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE48041 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgautegizarteaga.com Modifica el valor a Wikidata

Topònim

modifica

Segons la tradició el nom d'aquesta anteiglesia deriva del de les dues cases-torre que va haver en el lloc, la més antiga, la de Gautéguiz, de la qual no queden restes i la d'Arteaga, sorgida posteriorment i sobre les ruïnes de la qual es va edificar la Torre d'Arteaga. Gautéguiz pertany a la sèrie de topònims bascos que tenen una terminació en -iz. Julio Caro Baroja defensava que la major part d'aquests topònims provenien d'un nom propi unit al sufix llatí -icus declinat. En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponímia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'Edat Mitjana fins a l'època de l'Imperi Romà.

En el cas de Gautéguiz, Julio Caro Baroja va proposar que aquest nom podria provenir d'un hipotètic Gautius, un nom llatí documentat. Així si al nom Gautius si se li afegix el sufix llatí -icus que indica el que és pertanyent a aquest, es podria obtenir Gauticus. Gauticus podria ser també un fill de Gautius. El propi de Gauticus i dels seus descendents seria Gautici (genitiu de singular i nominatiu de plural). D'aquest Gautici s'hauria pogut derivar el topònim Gautéguiz: GauticiGauti(gi)ciGautegiciGautéguiz. D'una evolució similar a la d'aquest sufix llatí -icus s'haurien donat origen també els patronímics utilitzats en els idiomes llatins de la península Ibèrica. Arteaga, d'altra banda, és un fitònim, significa lloc de l'alzina; de la paraula basca artea (alzina) i el sufix locatiu -aga. Tradicionalment l'anteiglesia s'ha denominat Gautéguiz de Arteaga, encara que ha existit sempre certa tendència a denominar-la únicament Arteaga. En el cens de 1842 i entre els censos entre 1877 i 1950 es va denominar al municipi oficialment Arteaga. En els censos de 1857, 1860 i entre els censos de 1960 i 1991 es va denominar Gautéguiz d'Arteaga. En basc al municipi se l'anomena Gautegiz Arteaga, encara que també se li sol dir Arteaga a seques.

Referències

modifica