Obre el menú principal

Gautier (Walthar) I de Vexin, nascut cap a 920 o 925, mort després de 992, va ser comte de Vexin, d'Amiens i de Valois.

Infotaula de personaGautier I de Vexin
Biografia
Naixement c. 920
Mort 992 (>992) (71/72 anys)
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Família Casa de Vexin
Fills Gautier II de Vexin
Pare Raül I de Vexin
Germans Raül II de Vexin
Modifica les dades a Wikidata

La seva filiació no és coneguda amb certesa: durant molt de temps es va considerar que era fill de Raül II de Gouy, comte de Vexin, d'Amiens i de Valois, i de Lietgarda, però estudis ulteriors han mostrat que Lietgarda va morir sense fills del seu matrimoni amb Raül, i s'admet actualment que era més aviat el germà de Raül II, o sigui el segon fill de Raül I d'Ostrevent i d'Hildegarda d'Amiens. Se li dóna també per pare a un Walerà de Crépy, però es tracta probablement d'una confusió amb Galerà I de Meulan i de Mantes, segon marit de Lietgarda, que apareix presentat equivocadament, com el regent dels tres comtats entre la mort de Raül II i la majoria de Gautier.

Devia ser bastant jove a la mort del seu germà, mort en una batalla, i no va poder reconstituir la unió dels tres comtats d'Amiens, de Vexin i de Valois fins vers 965. Va mantenir bones relacions amb l'arquebisbe de Rouen Hug II, de la diòcesi del qual depenia el Vexin. Enric, un parent de Gautier, es va casar d'altra banda amb una germana d'Hug. El 991, va morir la seva cunyada Lietgearda, que tenia els comtats de Mantes i de Meulan en viduïtat o usdefruit. Gautier va recuperar Mantes, mentre que Meulan va tornar al fill de Lietgarda, Galerà II.

Es va casar en primers casaments amb una Eva, de la qual no se sap gran cosa. Es tracta potser d'Eva, filla de Landry, comte de Dreux; després, en segones noces vers el 950, amb Adela, probablement filla de Folc II el Bo, comte d'anjou, i de Gerberga. D'aquest segon matrimoni, va tenir:

FontsModifica

  • Pierre Bauduin, La Première Normandie (Xe-XIe siècles)
  • Édouard de Saint Phalle, «Les comtes de Gâtinais aux Xe et XIe siècle», a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 pàgs. (ISBN 1-900934-01-9), pàgs. 230-246

Enllaços externsModifica