La gavina corsa o gavina roja i gallineta de mar a les Balears (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Infotaula d'ésser viuGavina corsa modifica
Ichthyaetus audouinii modifica
Korallenmöve seitlich.jpg
Gavina roja fotografiada a la Punta de Ses Portes (Eivissa). modifica
Korallenmöve vorn.jpg
Dades
Pes67 g (pes al naixement) modifica
Envergadura131,5 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereIchthyaetus
EspècieIchthyaetus audouinii modifica
(Payraudeau, 1826)
Nomenclatura
EpònimVictor Audouin modifica
Sinònim taxonòmicLarus audouinii
Combinació originalLarus audouinii modifica
Exemplars fotografiats a punta de Ses Portes (Eivissa)
Gavina corsa en vol

MorfologiaModifica

  • Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
  • Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
  • El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
  • Les potes són d'un gris verdenc.
  • Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
  • El cap i el pit són d'un blanc pur.[1]

ReproduccióModifica

Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.

Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.

AlimentacióModifica

Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.

HàbitatModifica

Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el delta de l'Ebre.

CostumsModifica

Estat de conservacióModifica

És una espècie en expandiment,[2] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

ObservacionsModifica

El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.

ReferènciesModifica

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica