Gavina corsa

ocell de l'ordre dels caradriformes

La gavina corsa[1] o gavina roja[2] a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Infotaula d'ésser viuGavina corsa
Ichthyaetus audouinii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes67 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura131,5 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,49 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
Taxonomia
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereIchthyaetus
EspècieIchthyaetus audouinii Modifica el valor a Wikidata
(Charles Payraudeau, 1826)
Nomenclatura
EpònimVictor Audouin Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Larus audouinii
ProtònimLarus audouinii Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica
  • Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
  • Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
  • El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
  • Les potes són d'un gris verdenc.
  • Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
  • El cap i el pit són d'un blanc pur.[3]

Reproducció

modifica

Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.

Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.

Alimentació

modifica

Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.

Hàbitat

modifica

Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el delta de l'Ebre.

Costums

modifica

Estat de conservació

modifica

És una espècie en expandiment,[4] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

Observacions

modifica

El nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.

L'esperança de vida dels individus adults de la colònia del Parc Natural del Delta de l'Ebre és del 90,5%, pot arribar als 21 anys si es considera només com individu adult i si es té en consideració des que neix, aleshores arriba als 25 anys (Oro et al., 1999[5]). En canvi a la colònia de l'illa de Cabrera (Mallorca) és més baixa (84,9 %) i a les Columbretes és més alta (94 %, Cam et al., 2004).[6]

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. «Gavina corsa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 30/03/2023(català)
  2. Muntaner, Jordi. «Naturalisme: La gavina roja» (PDF). num.029 p. 13. Es Busqueret, 2012. [Consulta: 1r abril 2023].
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X
  5. Oro, Daniel; Pradel, Roger «Recruitment of Audouin\'s gull to the Ebro Delta colony at metapopulation level in the western Mediterranean» (en anglès). Marine Ecology Progress Series, 180, 03-05-1999, pàg. 267–273. DOI: 10.3354/meps180267. ISSN: 0171-8630.
  6. Pedrocchi, Vittorio; Oro, Daniel «Pla de recuperació de la gavina corsa a Catalunya Biologia i conservació» (PDF). Documents dels Quaderns de medi ambient (Generalitat de Catalunya), vol.12, desembre 2005, pàg. 46 [Consulta: 1r abril 2023].

Enllaços externs

modifica