Geikielita

mineral òxid

La geikielita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'ilmenita. Rep el seu nom de Sir Archibald Geikie (1835-1924), professor escocès de geologia i mineralogia de la Universitat d'Edimburg, i director general de la Geological Survey of Great Britain and Ireland.

Infotaula de mineralGeikielita
Geikielite-199901.jpg
modifica
Fórmula químicaMgTiO3
EpònimArchibald Geikie modifica
Localitat tipusRakwana, Districte de Ratnapura, Província de Sabaragamuwa, Sri Lanka
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.05 modifica
Dana4.3.5.2
Heys7.9.5
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 5,05478(26) Å; c = 13,8992(7) Å;
Simetria3 - piramidal
Grup espacialspace group 148 (en) Tradueix modifica
Colornegre, vermell, negre marronós
Exfoliacióbona
Fracturaconcoidal, subconcoidal
Duresa5 a 6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró porpra
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat3,79 a 4,2 g/cm3 (mesurada); 3,895 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,310 a 2,350 nε = 1,950 a 1,980
Birefringènciaδ = 0,360 a 0,370
Pleocroismefeble
Impureses comunesFe, Cr, Mn, Ca
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Any d'aprovació1892
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La geikielita és un òxid de fórmula química MgTiO3. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ilmenita.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb magnesi de l'ilmenita, la pirofanita i l'ecandrewsita, i l'anàleg amb titani de l'akimotoïta. Pot ser confosa amb l'hematites.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geikielita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1892 a Rakwana, al districte de Ratnapura de la província de Sabaragamuwa, a Sri Lanka. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat geikielita a les mines de Costabona, a Prats de Molló-la Presta (Occitània).

ReferènciesModifica

  1. «Geikielite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  2. «Geikielite-Ilmenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].