Gemäldegalerie (Berlín)
La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998. És un dels més importants museus del món de pintura europea del segle xiii al xviii tant per la dimensió com per la qualitat de les col·leccions, que comprenen obres mestres d'artistes com Albrecht Dürer, Lucas Cranach el Vell, Rafael Sanzio, Ticià, Caravaggio, Peter Paul Rubens, Rembrandt o Johannes Vermeer.
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (de) Gemäldegalerie - Staatliche Museen zu Berlin - Preußischer Kulturbesitz ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Museu d'art ![]() | |||
Part de | Kulturforum i Staatliche Museen ![]() | |||
Arquitecte | Hilmer & Sattler und Albrecht Heinz Hilmer (en) ![]() Christoph Sattler ![]() | |||
Construcció | 1830 ![]() | |||
Obertura | 1830 ![]() | |||
Cronologia | ||||
reclamació de restitució de l'obra d'art ![]() | ||||
Ubicació geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Berlín-Mitte (Alemanya) ![]() | |||
Localització | Matthäikirchplatz ![]() | |||
| ||||
Format per | Sala XVIII Sala VI Sala V Paintings in the Gemäldegalerie, Berlin - Room XII (en) ![]() Sala 38 Sala 2 Sala III Italienische, französische, spanische Malerei, Saal XIV (en) ![]() ![]() | |||
Lloc web | smb.museum… ![]() | |||
HistòriaModifica
La Galeria va obrir les seves portes el 1830, dins l'Altes Museum concebut per Karl Friedrich Schinkel. Estava concebut perquè el visitant hi pogués trobar, amb estricte respecte de la història de l'art, obres excepcionals, però també una visió completa i instructiva dels quadres exposats.
L'impuls de la Galeria es deu principalment al suport del rei Frederic Guillem III de Prússia, qui va comprar el 1815, a París, un conjunt de 157 pintures de l'antiga col·lecció Giustiniani i així va portar a Berlín obres majors del començament de l'època barroca italiana. Fou el 1821 quan van ser comprats altres 3.000 quadres de la col·lecció Edward Solly. Edward Solly tenia una preferència marcada per la pintura italiana, de la qual va col·leccionar no només obres clàssiques, sinó també èpoques anteriors. Les compres no van ser exposades en el seu conjunt al museu, sinó que van ser objecte d'una selecció molt rigorosa per part de la comissió encarregada de la disposició del museu, que estava dirigit per Gustav Friedrich Waagen. Les adquisicions individuals ulteriors i els quadres escollits del patrimoni reial, es varen fer amb l'objectiu de donar una visió general de la història de l'art. En el moment de la seva inauguració, la col·lecció de la Galeria comptava 1.198 quadres, dels quals només una quarta part provenia del patrimoni reial.[1]
Gustav Friedrich Waagen va ser el primer conservador de la Galeria. Durant els anys en què va ocupar aquest lloc, va fer importants adquisicions malgrat comptar amb un pressupost modest. Amb la iniciativa de Wilhelm von Bode (1845-1929), que va entrar al servei del museu el 1872, totes les col·leccions van ser contínuament enriquides, i la Galeria va obtenir un renom mundial. A semblança de Gustav Friedrich Waagen, Wilhelm von Bode era no només un historiador d'art emèrit sinó també un excel·lent organitzador, qui va saber, amb molta energia i discerniment, explotar la notícia situació en l'àmbit de la política cultural.
En resposta a l'adveniment del Tercer Reich i a l'elevació de Berlín al rang de capital, el museu va rebre la missió de servir d'aparador a aquesta nova potència. Els diners van afluir. Amb les seves adquisicions, Bode va assegurar el renom de la Galeria, no només enriquint la col·lecció existent, sinó també posant en valor nous àmbits i desenvolupant els punts forts, sobretot els fons de quadres de Rubens i de Rembrandt.
El ràpid desenvolupament de la Galeria va fer necessari la construcció d'un nou edifici de major dimensió. El 1904, el Museu Bode imaginat per Ernst von Ihne, va obrir les seves portes a la punta nord de l'Illa dels Museus. El trasllat a aquest edifici, seguit el 1930 pel del Deutsche Museum anteriorment allotjat a l'ala nord del Museu de Pèrgam, va ser la millor època que la Galeria ha conegut fins ara. Amb la seva col·lecció de 3.600 quadres, aquesta havia assolit un increïble grau de completesa. Aquest magnífic recorregut va ser temporalment interromput per la Primera Guerra Mundial i, de manera més llarga, per la Segona. El 1945, la col·lecció, que havia estat prèviament evacuada, va ser dispersada i experimentà importants pèrdues. L'escissió política del país i de la ciutat el 1948 va comportar finalment al seu repartiment entre l'est i l'oest, repartiment que havia de durar mig segle.[2]
PresentacióModifica
Les obres provenint del museu de Dahlem, on havien trobat asil, i del Kàiser Friedrich-Museum - rebatejat Museu Bode el 1956 -, estan reunides des de 1998 al nou edifici. Concebuda segons els plans de Heinz Hilmer i Christoph Sattler, l'arquitectura de l'edifici subratlla la importància de la col·lecció.
Des del punt de vista de la història de l'art, l'ordenació rigorosa dels quadres iniciada per Gustav Friedrich Waagen a l'Altes Museum i recuperat per Wilhelm von Bode al Kàiser Friedrich-Museum ha estat conservada. Per tal de posar plenament en valor les diferents obres d'art, la idea d'una presentació sobre diversos nivells, per obtenir un efecte de conjunt, ha estat abandonada. Els quadres són simplement enganxats uns al costat dels altres i se segueixen de vegades de manera asimètrica per posar en valor certes obres. Aquesta organització particularment sòbria no desperta tanmateix cap sentiment de monotonia tant les sales que se segueixen ofereixen de les proporcions i de les perspectives diferents. Una gran densitat de quadres podia perjudicar aquest ritme subtil.
Una selecció molt estricta era, per tant, necessària, i sols 1.150 quadres han trobat plaça a la galeria principal. Ni tan sols abans, no era possible exposar més pintures si se sumen els 400 quadres que s'acumulaven al pis superior del Bodemuseum i les 700 obres del museu de Dahlem, totalment sobrecarregats. La Gemäldegalerie disposa ara del major edifici de tota la seva història. Una dimensió no obstant això insuficient per exposar la col·lecció en el seu conjunt, ja que compta una mica més de 3.000 quadres des que els dos fons han estat reunits.
IconografiaModifica
El Renaixement als països d'Europa del NordModifica
França, Flandes i Països BaixosModifica
Jan van Eyck (v. 1390- 1441), Crist a la creu
Jan van Eyck (v. 1390- 1441), La Verge en una església.
Jan van Eyck (v. 1390- 1441), Retrat de Baudouin de Lannoy
Jan van Eyck (v. 1390- 1441), Retrat de Giovanni Arnolfini
Jan van Eyck (v. 1390- 1441), L'home dels clavells
Roger van der Weyden (v. 1400- 1464), Naixement de Crist
Roger van der Weyden (v. 1400- 1464), Altar de sant Joan-Baptiste: bateig del Crist
Roger van der Weyden (v. 1400- 1464), Altar de sant Jean-Baptiste: degollament
Roger van der Weyden (v. 1400- 1464), Retrat de dona jove
Petrus Christus (v. 1410-v. 1473), Retrat de dona jove
Dirk Bouts ( 1420- 1475), Crist a casa de Simon
Jean Fouquet ( 1420- 1480), Étienne Chevalier amb sant Étienne
Albert van Ouwater (actiu cap a 1450), La resurrecció de Lazare
Simon Marmion ( 1435- 1489), Vida de sant Bertin (Altar de sant Omer, ala esquerra)
Simon Marmion ( 1435- 1489), Vida de sant Bertin (Altar de sant Omer, ala dreta)
Hugo van der Goes ( 1436- 1482), L'adoració dels pastors
Hieronymus Bosch - ( 1450- 1516) - Sant Joan a Patmos
Geertgen Tot Sint Jans ( 1460/ 1465- 1490), Sant Joan-Baptiste
Jan Gossaert ( 1478- 1532), Crist al Mont de les Oliveres
Jan Gossaert ( 1478- 1532), Verge amb Nen
Jan Gossaert ( 1478- 1532), Retrat de regidor
Joachim Patinir ( 1480- 1524), Descans durant la fugida a Egipte
Pieter Brueghel el Vell ( 1525- 1569), Les locucions i proverbis neerlandesos
Pieter Brueghel el Vell ( 1525- 1569), Dos simis encadenats
AlemanyaModifica
Konrad Witz (1400- 1445), La Reina de Saba i Salomon
Konrad Witz (1400- 1445), Crist a la Creu
Hans Multscher (1400- 1467), Via Crucis
Hans Multscher (1400- 1467), Adoració dels mags
Hans Multscher (1400- 1467), La Resurrecció de Crist
Martin Schongauer (1430- 1491), El naixement de Crist
Albrecht Dürer (1471- 1528), Verge en oració.
Albrecht Dürer (1471-1528), La Verge amb la cadernera
Albrecht Dürer (1471- 1528), Retrat de l'Elector de Saxonia Frederic el Savi
Albrecht Dürer (1471- 1528), Retrat d'Hieronymus Holzschuher
Albrecht Dürer (1471- 1528), Retrat de Jacob Muffel
Albrecht Dürer (1471- 1528), Retratat de dona jove.
Albrecht Dürer (1471- 1528), Retrat de noia.
Lucas Cranach el Vell (1472- 1553), Retrat de la Mme. Reuss ( 1503)
Lucas Cranach el Vell (1472- 1553), Descans durant la fugida a Egipte ( 1504)
Lucas Cranach el Vell (1472- 1553), Venus i Cupido (v. 1530)
Lucas Cranach el Vell (1472- 1553), El bany de jouvence ( 1546)
Albrecht Altdorfer (1480- 1538), Naixement de Crist
Albrecht Altdorfer (1480- 1538), Crist a la creu
Albrecht Altdorfer (1480- 1538), Paisatge amb família de sàtirs
Albrecht Altdorfer (1480- 1538), Descans durant la fugida a Egipte
Hans Baldung (cap a 1484- 1545), Crist a la tomba
Hans Baldung (cap a 1484- 1545), Pyrame i Thisbée
Hans Baldung (cap a 1484- 1545), Retrat del comte Louis de Löwenstein ( 1513)
Wolf Huber (1490- 1553), Fugida a Egipte
Hans Holbein El Jove ( 1497- 1543), Retrat del venedor alemany a Londres Georg Gisze
Hans Holbein el Jove (1497- 1543), Retrat del duc Antoine de Lorraine
Hans Holbein el Jove (1497- 1543), Retrat de Hermann Hillebrandt Wedigh
Hans Holbein el Jove (1497-1543), Retrat d'un home amb llaüt
Christoph Amberger (1505- 1562), Retrat de l'astrònom Sebastian Münster.
Adam Elsheimer (1578- 1610), Descans durant la fugida a Egipte
El Renaixement a ItàliaModifica
FlorènciaModifica
Filippo Lippi (1406- 1469), L'adoració al bosc
Sandro Botticelli (1444- 1510), Verge amb Nen amb un concert d'àngels
Sandro Botticelli (1444- 1510), Retrat de Simonetta Vespucci
Sandro Botticelli (1444- 1510), Retrat de Julià de Medicis
Filippino Lippi (1457- 1504), Al·legoria de la música.
Piero Di Cosimo ( 1462- 1521), Venus, Mart i Cupido
Franciabigio (1482- 1525), Retrat d'un jove home
Agnolo Bronzino (1503- 1572), Retrat d'Ugolino Martelli
VenèciaModifica
Domenico Veneziano (1410- 1461), Retrat de dona jove de perfil.
Carlo Crivelli (1430/ 35- 1495), Verge regnant envoltada de set sants
Andrea Mantegna (1431- 1506), Verge amb Nen adormit
Vittore Carpaccio (1472- 1526), La tomba de Crist
Vittore Carpaccio (1472- 1526), La confirmació de Sant Esteve
Lorenzo Lotto (1480- 1556), L'Adéu de Crist a la seva Mare
Lorenzo Lotto (1480- 1556), Retrat d'home jove
Itàlia del NordModifica
El Corrège (1490- 1534), Leda i el cigne
Annibale Carracci (1560- 1609), Riu en el camp romà
Itàlia del SudModifica
Gentile Da Fabriano (1370- 1427), Verge regnant envoltada de dos sants.
El segle xviiModifica
Adriaen Brouwer (1605- 1638), Dunes sota la lluna
Anton van Dyck (1599- 1641), Retrat de la Marquesa Geronima Spinola
Frans Hals (1580- 1666), Catharina Hooft i la seva dida
Pieter de Hooch (1629- 1684), Dona pesant or
Pieter de Hooch (1629- 1684), La Mare
Willem Kalf (1622- 1693), Naturala morta amb una terrina xinesa
Georges De La Torre (1593- 1652), El Descobriment de sant Sebastià
Johann Liss L'Èxtasi de sant Pau
Paulus Potter Vaca i Toro
Rembrandt van Rijn (1606- 1669), Lluita de Jacob amb l'àngel
Rembrandt van Rijn (1606- 1669), Josep i la dona de Putifar
Rembrandt van Rijn (1606- 1669), Moisés ensenya al seu poble les Taules de la Llei
Rembrandt van Rijn (1606- 1669), Hendrickje Stoffels a la seva finestra
Rembrandt van Rijn (1606- 1669), Susanna i els vells
Rembrandt van Rijn (1606- 1669), Samson amenaça el seu sogre
Rembrandt van Rijn (Escola), L'Home amb casc d'or
Peter Paul Rubens (1577- 1640), La lamentació per Crist
Peter Paul Rubens (1577- 1640), Retrat d'Isabella Brant
Anton van Dyck (1599- 1641), El nen de l'ocell
Jacob van Ruisdael, Bosc de roures sobre un llac
Jan Steen, El Jardí de la taverna
Gerard Ter Borch El Sermó patern
Gerard Ter Borch El Concert
Esajas van de Velde, Vista de Zierikzee
Johannes Vermeer La Dona del collaret de perles
Johannes Vermeer Home i dona bevent
Cornelis de Vos ( 1584- 1661), Els Nens del pintor
El segle xviiiModifica
Canaletto, L'església S. Maria de la Salut a Venècia
Francesco Guardi, Vol de montgolfière
Antoine Pesne, Retrat del pintor i de les seves filles
Sebastiano Ricci, Bethsabée al bany
ReferènciesModifica
- ↑ Prestel, 4–5
- ↑ Harding, Luke. "Renaissance woman returned to gallery". The Guardian, 1 juny 2006. Consultat el 12 octubre 2007.
BibliografiaModifica
- Kelch, Jan; Grosshans, Rainald. Fifty masterpieces. Scala in co-operation with E. Wasmuth, 1 juliol 2001. ISBN 9781857592542 [Consulta: 3 novembre 2010].
- "Prestel": Gemäldegalerie, Berlin, Prestel Museum Guide, 1998, Prestel Verlag, ISBN 3791319124
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemäldegalerie |