Obre el menú principal

El gen (o gebe, o mina, o popo[1]) és una llengua gbe que parlen els gen-mina de Benín i de Togo.[2] El gen és una llengua tonal. El seu codi ISO 639-3 és gej i el seu codi al glottolog és genn1243.[3]

Infotaula de llenguaGen
Altres noms Ge, Gebe, Gen-Gbe, Mina, popo
Parlants
327.000 (ethnologue)[1] 589.900(joshuaproject)[2] principalment a regió Marítima de Togo
Departaments de Mono i Atlantique de Benín
Parlat a Benín i Togo
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües kwa orientals
        Llengües gbes
         mina

          Gen
Codis
SIL gej
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Família lingüísticaModifica

El maxi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes occidentals juntament amb l'adagbe, amb l'aguna, amb l'ewe, el kpessi i el waci.[3]

Situació geogràfica i etnologiaModifica

Els gen són els membres del poble que parlen la llengua gen. El seu territori està a la zona costanera de Benín i Togo.

 
Llengües gbes

Gen a TogoModifica

El 1991 hi havia 201.000 gen a Togo i segons el joshuaproject n'hi ha 413.000.[2]

El seu territori està situat a la regió Marítima, al municipi de Lacs, entre Lomé i la frontera de Benín.[1] Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, el territori gen d'aquest estat està situat al sud-est del país, a la zona de la desenvocadura del riu Sio. Al sud del territori hi ha l'oceà Atlàntic i una estreta franja de Benín, a l'oest limiten amb el territori dels kabiyès, dels lames i dels ewes; al nord limiten amb el territori dels watxis i a l'est limiten amb el territori dels xwles occidentals.[5]

Gen a BenínModifica

El 2006 hi havia 126.000 gen a Benín i segons el joshuaproject n'hi ha 177.000.[2]

El territori dels gen beninesos està situat a l'extrem sud-oest, als departaments Mono i Atlantique.[1] Segons el mapa lingüístic de Benín, el territori gen de Benín, que comparteixen amb els xwles occidentals, està situat en una estreta franja a l'extrem sud-occidental del país, al llarg de la costa. Aquest territori limita amb l'oceà Atlàntic al nord, amb Togo al nord i l'oest i amb territori dels xwles occidentals a l'est.[6]

Dialectes i semblança amb altres llengüesModifica

Els dialectes de la llengua gen són l'agoi, l'anexo, el gen central i el gliji.[3]

Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaModifica

La llengua gen és una llengua de comunicació de masses (EGIDS 3): s'utilitza per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en societat, en el treball i en els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té cap estatus oficial ni a Togo ni a Benín.[7] Existeixen programes de ràdio, gramàtica i el 2014 s'hi va traduir la Bíblia.[1] La llengua gen també és utilitzada com a segona llengua pels agunes, els aja, els akebus, els ginyangues, els kpessis i els xwles occidentals a Togo. Els gen de Benín també parlen el francès i en aquest país el gen també és parlat com segona llengua pels agunes, els aja, els gbesis, els kotafons, els saxwes, els xwles occidentals i els xweles.[1] A Benín el gen s'ensenya a les escoles de primària des de 2014.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Gen, a language of Togo». ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Gen». joshuaproject. [Consulta: 9 març 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Language: Gen». glottolog. [Consulta: 9 març 2015].
  4. 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Togo. Els gen són el número 40». ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Benín. El gen és el número 34». ethnologue. [Consulta: 9 febrer 2015].
  7. «Gen in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].

BibliografiaModifica

  • Mensah, B. 1991. Le système tonal du Gɛgbe. Universitat de la Sorbona Noa París III. 143pp. - Fonologia
  • Kangni, Atah-Ekoué. 1989. La syntaxe de ge: étude d'un parler gbe (ewe), le ge du sud-Togo. (European Univ. studies, series 21: linguistics, 73.) Frankfurt: Peter Lang. vi+193pp. (Publicació de la tesi de l'autor, Universitat d'Hamburg, 1986.). - Gramàtica
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1987. Renaissance du gbe (une langue de l'Afrique occidentale): réflexions critiques et constructives sur l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 256pp. (Publicació de part de la tesi: Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentale: étude critique sur les langues ajatado', Institut National des Sciences de l'Education, Universitat de Benín-Lomé, 1986.) - Sociolingüística
  • Bedou-Jondoh, Edina Ayaba Elemawusi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. Gramàtica
  • Houngues, Desire Mensanh Komi. 1997. Topics in the syntax of Mina. Universitat de Boston. Ann Arbor: UMI. xiii+159pp. (Inclou referències bibliogràfiques (S. 152-156))
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1977. Etude phonologique comparée du wacígbe et du gengbe. Universitat Nacional del Benín. Fonologia comparada
  • Atsou, Kodjo Mawussé. 1987. Zur Syntax des Ge: eine generative Studie. Universitat de Bayreuth. Bayreuth: [s.n.]. 150pp. (Inclou bibliografia (p. 148-149)). Sintaxi
  • Jondoh, Edina Ayaba Elemawussi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. - Sintaxi
  • de Barros, Philip and Ako, Leopold. 1969 [2006]. Grammaire Mina. Lomé, Togo: Ecole Professionnelle. 118pp.
  • Bolé-Richard, Rémy. 1983. Systématique phonologique et grammaticale d'un parler ewe: le gen-mina du sud-Togo et sud-Bénin. París: L'Harmattan. 350pp.

Enllaços externsModifica