Geneviève Vix (Nantes, 1879 - París, 25 d'agost de 1939) fou una soprano francesa. Era descendent del pintor holandès Adriaen Brouwer.[1]

Infotaula de personaGeneviève Vix

El 1912 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Le Havre (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Nantes Conservatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0900398 TMDB.org: 579793
Find a Grave: 149183565 Modifica el valor a Wikidata

Estudià al Conservatori de Nantes i després al Conservatori de París. Feia el seu debut al Palais Garnier el 1905 en l'estrena de Daria, després interpretava la Margarida a Faust, Armide, i Julieta a Romeu i Julieta.[1] A l'Opéra-Comique debutà el 27 setembre de 1906 i fou un membre de la companyia durant sis temporades, creant els papers de Concepción a L'Heure espagnole el 1911 i Francesca a Francesca da Rimini el 1913. També cantava a Louise, Carmen, Don Giovanni, Tosca, La traviata, Werther i Cendrillon a la Salle Favart.[2] El 21 de febrer de 1908 cantà Geneviève en un ressorgiment de Geneviève de Brabant al Théâtre des Variétés, Paris.[3]

A mitjan 1920, malgrat alguns problemes vocals, va crear el rol de Catharina a La Mégère approvoisée per a l'Òpera de París (1925) i La Tisbé a Angelo per a l'Opéra-Comique (1928).[4]

Gaudiria d'una carrera internacional amb aparicions a Barcelona, Madrid, Buenos Aires, Montevideo, Rio da Janeiro, l'Havana, Chicago, Nova York, Boston, Roma, el Caire i Constantinoble, afegint Saffo, Salomé, Pelléas et Mélisande i Thaïs al seu repertori.[1]

Va enregistrar àries de Carmen. Vix es retirava dels escenaris el 1935.

Al Liceu modifica

Va cantar assíduament al Gran Teatre del Liceu. Dona de gran bellesa, Gaziel deia que "era una doneta encisadora -prou es veia a mesura que anava traient-se els vels de Salomé, un darrere l'altre, durant la famosa dansa-, que acabà essent amant del rei Alfons XIII".[5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Gourret J. Dictionnaire des cantatrices de l'Opera de Paris. Editions Albatros, Paris, 1987.
  2. Wolff S. Un demi-siècle d'Opéra Comique (1900-1950). André Bonne, Paris, 1953.
  3. Gänzl K, Lamb A. Gänzl's Book of the Musical Theatre. The Bodley Head, London, 1988.
  4. [enllaç sense format] http://www.historicopera.com/jsingeruv_page2.htm Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine.
  5. Iborra, Joaquim. La mirada del conserge: dietari del Gran Teatre del Liceu (1862-1981). Institut del Teatre, 1999, p. 239. ISBN 9788477946236.