Genialitat

persona que destaca excepcionalment pels seus talents intel·lectuals

La genialitat és la intel·ligència excepcional (rendiment per sobre de 140 punts en els tests que mesuren el quocient intel·lectual, com el de Binet), o una capacitat que se surt del comú en un camp concret.[1][2][3] A diferència de la superdotació, la genialitat pot estar circumscrita a una sola activitat o destresa i no denotar una capacitat de cognició general superior, ja que és un terme més col·loquial que el de superdotat. Per això, es qualifica les persones que destaquen sobre manera en un camp com a genis, per exemple Mozart en la música.

Wolfgang Amadeus Mozart, prodigi i geni de la música

La genialitat està força lligada a l'innatisme, ja que els genis saben fer per ells mateixos coses a un alt nivell sense que d'altres els hagin ensenyat com s'han de fer, tal com destacava Kant. En aquest sentit, es lliga a la inspiració artística: els genis creen obres lluny de l'academicisme perquè la seva genialitat innata els porta a plasmar el seu interior de maneres noves. El Romanticisme, especialment, va exaltar aquest significat de la genialitat.

ReferènciesModifica