Gens Quíntia

La gens Quíntia (en en llatí: Quintia gens) va ser una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea. La forma antiga del nom era Quínctia (i el seu derivat Quinctius), que consta a monedes i als Fasti.

Eren originaris d'Alba Longa i van ser portats a Roma per Tul·lus Hostili, que els va enrolar amb els patricis, entre els quals van ser una de les minores gentes. Van exercir els més alts oficis de l'estat i van produir homes rellevants durant la república i l'Imperi. Els primers quaranta anys després de l'expulsió dels reis hi ha menció de cap Quinti; el primer que va obtenir el consolat va ser Titus Quinti Capitolí Barbat (471 aC) i en endavant el nom de la gens Quíntia apareix constantment als Fasti.

Van utilitzar els cognomina Capitolí, Cincinnat, i Flaminí, que van formar branques familiars; i també cognomina minoritaris com Ata, Claudus, Crispí, Hirpí, Escàpula i Trogus.[1]

BranquesModifica

Els Cincinnats i els Capitolins i Barbats descendeixen de dos germans, fills de cert Luci Quinti:

Fins aquí arriben els Cincinnats, els Barbats i els Capitolins. Aquests cognoms cauen en desús i n'apareixen de nous: Claudus, Flaminí i Crispí:

Altres personatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Londres: John Murray, 1876, p. 633.