Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga.
Caricatura sobre La Qüestió d'Andorra. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes.

La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ "terra" i πολιτική / politikḗ "política") és l'estudi dels efectes de la política i la diplomàcia sobre la geografia humana i física. La geopolítica és un mètode d'estudi de la política exterior amb la finalitat de comprendre-la i explicar-la. El fet que siga utilitzada de vegades pels estats com a estri per a les seues pròpies polítiques exteriors fa que la disciplina siga també una eina per mirar de predir el comportament polític internacional a partir d'unes variables constants.

Per bé que el terme és antic de 1679, moment en què aparïx en un manuscrit de Gottfried Wihelm Leibniz, l'associació de la paraula amb la disciplina tindrà només lloc al segle XIX, moment en què es constituïx la disciplina mateixa. L'associació la fe el professor de ciències polítiques i geografia suec Rudolf Kjellén en un article de premsa amb què parlava de les fronteres sueques. Més tard, tornà a emplaçar el terme a la seua obra Stormakterna, és a dir, Les grans potències, escrit que finalment acaba expandint la disciplina.

La disciplina aparïx entre Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit al segle XIX. El fet que fora utilitzada, primer, pel pannacionalisme alemany i, després, pel feixisme alemany, fa que alguns països la prohibissen, tal com efectivament succeí a França. Els Estats Units, però, tornen a fer-ne ús després de la Segona Guerra Mundial per tal de portar a terme amb èxit les seues polítiques exteriors de la Primera Guerra Freda. Així, s'utilitzà per a la Guerra del Vietnam, fent que progressivament es reincorpore a les universitats franceses, entre altres.

La geopolítica és doncs una àrea multidisciplinària que no s'identifica amb una única disciplina, però s'utilitza principalment en teoria política, geografia, ciències humanes i ciències socials. És doncs una disciplina que servix a l'estat per tal de fer efectives les seues polítiques territorials però que, de cara al públic general, mira d'explicar les congruències diverses de les estratègies adoptades pels Estats.

Durant el segle XXI s'ha estès de forma general la seua pràctica degut a la iniciativa d'estats com el francès o l'estatunidenc de divulgar-la novament a les universitats. Per tot plegat, la disciplina és criticada ben sovint. Se l'acusa d'ésser una eina al servei de l'imperialisme occidental i de l'imperialisme de manera general. Dins les crítiques, s'acusa la geopolítica d'ésser l'arma bèl·lica però teoritzada de les polítiques imperialistes dels governs i les relacions internacionals d'ésser l'arma no bèl·lica però teoritzada de les polítiques imperials dels governs. Per això, la seua divulgació entre el gran públic pot ser vista com un mètode dels governs per fer propaganda a favor dels seus propis interessos.

HistòriaModifica

OrígensModifica

El terme geopolítica fou utilitzat inicialment pel professor suec Rudolf Kjellén, cap al 1905, en un curs intitulat Les grans potències del present. Aquest és inspirat per les teories del geògraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), que és reconegut com l'iniciador de la teoria geopolítica amb obres com Antropogeographie, i sobretot Politische Geographie, publicada el 1897.

La primera meitat del segle XXModifica

En aquest període el concepte de geopolítica és emprat per estaments universitaris i militars per bastir algunes teories de la distribució del domini mundial.

Del cantó alemany Friedrich Ratzel, amb la teoria del Lebensraum, terme sovint traduït com a 'espai vital', inicia una línia de pensament que, amb la contribució d'alguns teòrics militars, com el general alemany Karl Haushofer (1869-1946), contribueix a justificar les agressions del Tercer Reich, que menen a la Segona Guerra Mundial.

Al Regne Unit, l'almirall Halford Mackinder (1861-1947), l'any 1904 formula la teoria del Heartland, que descriu les terres de l'Europa Central com el "pivot geogràfic del món", i dibuixa aquest espai com el domini bàsic per al control del món.

L'estatunidenc Alfred Thayer Mahan (1840-1914), en canvi, insisteix en la importància del domini del mar.

La segona meitat del segle XXModifica

Durant dos o tres decennis el terme geopolítica desapareix del vocabulari científic i militar, degut a l'associació que se'n fa amb els desastres de la guerra i la seva utilització preferent al camp nazi.

A partir dels anys setanta, a França, el geògraf Yves Lacoste inicia una aproximació a la geopolítica des d'un angle absolutament diferent amb la publicació de la revista Hérodote, on els diferents autors contemplen les realitats geogràfiques des de punts de vista socials i populars, i més crítics amb el poder.

Segle XXIModifica

Més recentment la geopolítica torna a aparèixer als mitjans de comunicació, igualment que en diversos estaments universitaris i centres d'estudi privats. Una de les principals motivacions és l'estudi de les estratègies de les diferents potències, establertes o emergents, per a assegurar el subministrament o el control de les reserves energètiques del planeta, així com de les produccions alimentàries i de la resta de recursos naturals.


CríticaModifica

Des de postures crítiques amb la geopolítica, com ara el marxisme, se subratlla que, en comptes de disciplina científica pròpiament dita, es tracta bàsicament d'una construcció ideològica obscurantista, irracionalista i eurocèntrica, al servei de l'imperialisme, avui com abans. Segons aquests corrents crítics:

  • La geopolítica tendeix a un reduccionisme geografista extrem que es presenta com a fet inqüestionable i que desdenya les explicacions històriques, socioeconòmiques i politicoideològiques com a "ideologia" o autoengany.
  • Segons la geopolítica, doncs, els conflictes entre estats o blocs d'estats, les opcions estratègiques dels règims, les grans tendències principals observables en cada època, etc., no es deurien pas a motius socioeconòmics ni político-ideològics, ni respondrien a la voluntat dels homes en condicions històriques concretes, sinó que, en darrera instància almenys, serien el resultat inevitable d'una sobredeterminació geogràfica de caràcter ahistòric i fatal.
  • D'aquesta manera, la geopolítica oculta les motivacions reals de l'imperialisme de les grans potències, juntament amb l'explotació de classe que hi subjau, i impedeix entendre la realitat i, doncs, canviar-la en un sentit progressista.
  • El contingut de la geopolítica és especulatiu i indemostrable; cada escola nacional ha construït la teoria d'acord amb els interessos estratègics propis, no pas d'acord amb l'observació de la realitat.
  • Totes aquestes característiques són compartides per la totalitat d'escoles geopolítiques; la doctrina geopolítica d'un Mackinder o d'un Mahan no era pas millor que la dels nazis, en cap sentit.
  • És cert que la geopolítica fou abandonada perquè arrossegava la fortor de sofre que hi havia abocat el nazisme; però, en realitat, la fortor de sofre és consubstancial a la geopolítica, i és precisament aquesta la causa de la seva rehabilitació: és una branca de la rehabilitació de l'imperialisme clàssic, de l'eurocentrisme i de l'assalt a la raó.

Siga com siga, el cas és que avui dia la geopolítica està de moda, i hom parla de geopolítica de manera excessivament acrítica, és a dir, sense plantejar-se el que comporta adoptar aquesta òptica. També és prou habitual que se'n parle abusivament: sovint s'aplica el terme allà on caldria parlar, simplement, de geografia política o humana, o bé simplement d'estratègia. També s'aplica frívolament: hi ha treballs que analitzen --seriosament-- la geopolítica (o fins i tot la geoestratègia) dels camps poliesportius de poble.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geopolítica