Georg Christoph Lichtenberg

Georg Christoph Lichtenberg (nascut l'1 de juliol del 1742 a Ober-Ramstadt, a prop de Darmstadt, i mort el 24 de febrer del 1799 a Göttingen) fou un escriptor alemany i el primer catedràtic alemany de física experimental. Lichtenberg és el fundador de l'aforisme alemany.

Infotaula de personaGeorg Christoph Lichtenberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1742 Modifica el valor a Wikidata
Ober-Ramstadt Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1799 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGöttingen Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAbraham Gotthelf Kästner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, moralista, matemàtic, astrònom, escriptor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAbraham Gotthelf Kästner Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarl Friedrich Kielmeyer, George Byng, Johann Georg Wilhelm von Raison (en) Tradueix i Alexander von Humboldt Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHeinrich Wilhelm Brandes, Alexander von Humboldt, Johann Christian Martin Bartels, Bernhard Friedrich Thibaut, Johann Tobias Mayer i Johann Nikolaus Müller (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMargarethe Lichtenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsChristine Luise Friederike Lichtenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareJohann Conrad Lichtenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: b2edc11b-dca9-42dd-b5ad-19792d8f8e67 Modifica el valor a Wikidata

Va proposar l'estandardització del sistema de mida de paper, el qual actualment s'utilitza en el DIN A4, definit per la ISO 216. En 1786 va veure els avantatges d'un paper que tingués una proporció altura-amplada de l'arrel quadrada de 2 (1:1,4142). El paper d'aquestes proporcions manté la proporció de les seves mesures quan es talla en dos.[1]

Vida modifica

Lichtenberg fou el més jove de 17 germans, fill d'un pastor protestant de nom idèntic que va ser ascendit en la jerarquia eclesiàstica fins a esdevenir superintendent de Darmstadt. Al contrari de l'habitual en un religiós de l'època, el seu pare disposava de grans coneixements científics. Georg Christoph Lichtenberg fou educat a casa dels seus pares fins als 10 anys, quan va ingressar a l'escola llatina de Darmstadt. Allà, ràpidament va donar mostres d'una gran intel·ligència.

Lichtenberg volia estudiar matemàtiques però la seva família no podia pagar els estudis. Al 1762, la seva mare, Katharina Henriette Lichtenberg, nascuda a Eckhard (1696-1764) es va posar en contacte amb Lluís VIII de Hessen-Darmstadt, qui va concedir a Lichtenberg una beca anual de 200 florins o gulden. Al maig de 1763 deixà Darmstadt per estudiar matemàtiques, història natural i astronomia a la Universitat de Gotinga.

Després dels estudis, Lichtenberg va fer dos viatges llargs a Anglaterra, el primer al 1770 com a tutor de dos estudiants anglesos en el que va causar una gran impressió al rei Jordi III del Regne Unit i Hannover, el qual el va recomanar per ocupar una plaça de professor de filosofia. Aquell any a més va obtenir una plaça de professor de física, matemàtiques i astronomia a la Universitat de Gotinga, tot i que no va donar classes fins al 1776.

Durant els anys següents, i fins a 1774, va realitzar observacions astronòmiques a l'antic observatori de Gotinga.

En el segon dels seus viatges a Anglaterra, de 1774 a 1775, Lichtenberg va conèixer a integrants de l'expedició que va donar la segona volta al món. Entre altres, James Cook i altres personalitats de l'època com James Watt o Joseph Priestley.

Al 1777 realitzà experiments fotogràfics amb alta tensió, escampant licopodi en pols sobre una placa altament electritzada i estudiant les ramificacions de les descàrregues elèctriques. Posteriorment aquestes figures a les imatges es varen anomenar figures de Lichtenberg. Aquest any, a més, va estar relacionat amb Maria Dorothea Stechardt (1765-1782). Des de 1780 i fins a la seva mort, Lichtenberg va ser professor (Ordinarius) de física. Al 1782 va conèixer Margarethe Elisabeth Kellner amb qui començà una relació anàloga a la matrimonial.

Finalment, al 1793, Georg Christoph Lichtenberg va ser nomenat membre de la Royal Society de Londres.


Obres literàries modifica

Des de 1764 Lichtenberg va anotar en llibres, que va anomenar Quaderns de la brossa, una innombrable quantitat d'apunts, aforismes o idees ràpides, que molt temps després de la seva mort van ser objecte de publicació. En elles podem descobrir la seva tendència a l'escepticisme i a la ironia.

Exemples:

  • L'americà que va descobrir Colom va fer un pèssim descobriment.
  • Qui només entén de química, tampoc l'entén.
  • Per a la majoria de la gent, ser descreguts en una cosa ve de la seva creença cega en una altra.
  • Un llibre és un mirall, i no es pot esperar que quan un mico s'hi miri hi vegi un apòstol.
  • Si es vol construir alguna cosa a l'aire, sempre és millor que sigui un castell que una casa de cartes.
  • Aneu amb compte de dictaminar alguna cosa d'obscura. Trobar alguna cosa obscura no suposa cap dificultat: els elefants i els gossets faldillers troben moltes coses incomprensibles.

Una selecció dels aforismes de Lichtenberg ha estat traduïda al català per Amadeu Viana.[2]

Referències modifica

  1. Gavin Ambrose; Paul Harris The Fundamentals of Creative Design: Second Edition. A&C Black, 31 agost 2011, p. 16. ISBN 978-2-940411-61-0. 
  2. Lichtenberg, Georg Christoph. Quaderns de notes. Edició i traducció d'Amadeu Viana. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012 (Quadrivium, 8). ISBN 978-84-940467-1-1. 

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Christoph Lichtenberg