Georg Joseph Vogler

Georg Joseph Vogler (Würzburg, 15 de juny de 1749 - Darmstadt, 6 de maig de 1814) fou un eclesiàstic i compositor alemany.[1]

Infotaula de personaGeorg Joseph Vogler
Georg Joseph Vogler.jpg
Retrat al carbó de Georg Joseph Vogler Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1749 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1814 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Darmstadt Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, sacerdot
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Battista Martini i Francesco Antonio Vallotti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiacomo Meyerbeer, Casimir von Blumenthal, Lleonard comte de Blumenthal, Franz Xaver Gebel, Johann Gänsbacher, Carl Maria von Weber, Maria Theresia Paradies, Bernhard Crusell i Franz Anton Dimmler Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 41SsqXJOkU39U60BPguwTS Musicbrainz: f9af20a8-046e-4f9e-bf01-b4448995d14e Discogs: 1025826 IMSLP: Category:Vogler,_Georg_Joseph Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'un constructor d'instruments de corda ja des de molt infant mostra molt bona disposició pels estudis literaris i musicals. S'educà al col·legi de jesuïtes de la seva vila natal i després fou enviat a Bolonya on va rebre algunes lliçons del pare Martini. Posteriorment es traslladà a Pàdua, on simultaniejà la teologia amb la composició i on va tenir per professor Francesco Antonio Vallotti. Finalment va passar a Roma per a ordenar-se sacerdot. El 1775 s'establí a Mannheim i allà fundà una escola de música, per a la qual ideà un mètode d'ensenyança. Ensems aconseguí la plaça de capellà i segon mestre de capella de la cort. La seva escola aconseguí en molt poc temps un alt grau de prosperitat. Hi tingué entre d'altres alumnes a Friedrich Wilhelm Pixis (senior),[2] i prosperà tant que, el 1779, en ésser traslladada la cort a Munic, Vogler continuà residint a Mannheim.

Comença a viatjarModifica

El 1783 emprengué una llarga sèrie de viatges i visità primerament París, on la seva òpera La Kermesse fracassà lamentablement. De París es traslladà a Espanya i després a Orient i el 1786 es trobava a Estocolm com a mestre de capella i director d'una escola de música, càrrecs que exercí fins al 1789, si bé gaudint de llargues llicències, que emprava en viatjar per donar a conèixer el seu sistema d'orgue simplificat. Amb aquest motiu portava sempre amb ell un petit orgue, que denominava orchestrion, amb el qual obtenia bellíssims efectes, el que li valgué grans triomfs com a concertista i inventor, especialment a Dinamarca, Anglaterra i Països Baixos, si bé que la crítica es dividí vers la vàlua de l'orchestrion. Doncs mentre uns el lloaven fins a l'exageració, altres el combatien amb senya, arribant a dir els últims que els elogis havien estat redactats pel mateix Vogler.

Assentament a DarmstadtModifica

El 1807 acceptà el lloc de mestre de capella a Darmstadt, on també fundà una escola de música, de la qual sortiren, entre altres alumnes il·lustres com Johann Gänsbacher,[3] Johan Fredrik Berwald,[4] Anton Bayer,[5] Franz Anton Dimmler,[6] Friedrich Dionís Weber, Karl Jacob Wagner, Johann Nepomuk Schelble, Berndhart Anselm Weber, Meyerbeer i el violinista Wilhelm Mangold.[7] Se solia acusar en Vogler de treballar més pel profit que per la glòria, i malgrat que és cert que sempre tractà de posar en relleu les seves qualitats, aquestes eren innegables, sobretot com a teòric i professor. Coma compositor fou més fecund que original, especialment en la música dramàtica, que abordà en diferents ocasions, amb escassa fortuna.

ÒperesModifica

Les seves composicions religioses, molt apreciades en la seva època, consten de salms, motets, misses, rèquiem, himnes, misereres, tedèums, salves, simfonies, nombroses obertures, concerts per a piano i instruments d'arc, altres obres per a piano, preludis i corals per a orgue…

Obres teòriquesModifica

  • Tonwissenschaft und Tonsetzkunst (1776)
  • Stimmbilddungskunst (1776)
  • Kurpsälzische Tonschule (1778)
  • Mannheimer Tonschule'', reimpressió en un sol volum dels tres anteriors.
  • Essai de diriger le goûl des amateurs (1782)
  • Inledning til harmoniens Könnedom (Estocolm, 1795)
  • Mètode de piano i baix xifrat (1797)
  • Mètode d'orgue (1797)
  • Choralsistem (Copenague, 1800)
  • Data zur Akustik (1801)
  • Handbuch zur Harmonielehre (1802)
  • Ueber die Harmonische Akustik (1807)
  • Gründliche Anweisung sum Klavierstimmen (1807)
  • Deutsche Kirchenmusik (1807)
  • Ueber Choral-und Kirchengesänge (1814)
  • System für den Fugenbau

De 1778 a 1781 dirigí la revista mensual Betrachtungen der Mannheimer Tonschule.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Joseph Vogler
  1. «Vogler, Georg Joseph». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). volum 69, Vinif - Wef.. Facsímil de l'edició Madrid 1929. Madrid: Espasa-Calpe, 1979. ISBN 84-239-4569-3. 
  2. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 167. (ISBN 84-239-4545-6)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 484. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. «Berwald, Johann Friedrich (sic)». A: Enciclopedia universal ilustrada : Europeo-Americana (en castellà). Volum núm. 8. Facsímil de l'edició Madrid 1908-1923. Madrid: Espasa-Calpe, 1974-1979, p. 445. ISBN 84-239-4500-6. 
  5. «Bayer, Anton». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). volum 7 B - Bell. Madrid: Espasa-Calpe, 1975. ISBN 84-239-4507-3. 
  6. «Dimmler, Franz Anton». A: Enciclopedia universal ilustrada : Europeo-Americana (en castellà). Volum núm. 18 1ª, part.. Facsímil de l'edició Madrid 1908-1923. Madrid: Espasa-Calpe, 1974-1979, p. 1188. ISBN 84-239-4518-9. 
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 824-25 (ISBN 84-239-4532-4)