George C. Scott

George Campbell Scott (Wise, Virgínia, 18 d'octubre de 1927 - Westlake Village, Califòrnia, 22 de setembre de 1999) va ser un actor, director de cinema i productor estatunidenc.

Infotaula de personaGeorge C. Scott
George C. Scott 1984 cropped.jpg
(1984)
Biografia
NaixementGeorge Campbell Scott
18 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Wise (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Westlake Village (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAneurisma de l'aorta abdominal Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units estatunidenca
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Missouri Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, actor de gènere, actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió i productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Papers destacatsDoctor Strangelove
Patton
The Hospital
Obres destacables
Família
CònjugeCarolyn Hughes (1951-1955)
Patricia Reed (1955-1960)
Colleen Dewhurst (1960-1965; 1967-1972)
Trish Van Devere (1972-1999)
FillsCampbell Scott Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001715 Allocine: 1603 Allmovie: p110557 59780 TV.com: people/george-c-scott IBDB: 16105
Musicbrainz: 7f99d9cd-dcd7-43cb-85f1-306d37cffac9 Discogs: 2111208 Find a Grave: 6887 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Wise, en l'estat de Virgínia amb el nom de George Campbell Scott. La seva mare va morir quan tenia vuit anys i el seu pare, que era un executiu de l'empresa Buick, es va ocupar d'ell. El 1945 Scott es va allistar en els marines i va estar durant quatre anys en actiu però no va arribar a ser al front, va ser destinat la resta del servei com a soldat-enterramorts en el Cementiri d'Arlington on inhumava desenes de soldats cada dia provinents dels fronts d'Europa i el Pacífic. Aquesta activitat el va submergir en l'alcohol i quan va descobrir la seva passió per la interpretació va deixar l'alcoholisme.

« "Em vaig convertir en actor per escapar de la meva pròpia personalitat. Mai no m'ha costat empatitzar amb un personatge perquè no m'aprecio massa a mi mateix. "- »
— .[1]

Quan es va llicenciar va decidir estudiar periodisme a la universitat de Missouri. Allà va actuar en alguna ocasió en el teatre universitari, i va descobrir la seva passió per la interpretació. Es va preparar per a aquesta activitat i va marxar després a Nova York a provar sort al teatre.

Cap a finals dels anys 1950 va aconseguir un paper a Ricard III que va resultar un gran èxit, arran del qual els crítics es van fixar en aquest jove actor desconegut. Aviat va rebre ofertes per a la televisió, que generalment eren papers d'obres teatrals que es gravaven en directe, i que constituïen una bona escola per a tots els actors.

El 1959 Scott va aconseguir el seu primer paper important en el cinema, a la pel·lícula Anatomia d'un assassinat en la que va interpretar el fiscal inflexible... Aquest paper li va suposar una nominació a l'oscar al millor actor secundari. Scott era del tot contrari als Oscar, ja que considerava que era una manera de promocionar els actors i de fer negoci. Quan el 1962 va ser nominat novament, en aquesta ocasió per The Hustler, amb Paul Newman, va enviar una nota que deia "No, gràcies." rebutjant la nominació. No obstant això, l'Acadèmia no va semblar prendre's malament la seva actitud, ja que el 1963 va ser nominat per tercera vegada per la pel·lícula de suspens The List of Adrian Messenger.

 
Trailer del film They Might Be Giants (1971)

A l'any següent Scott va intervenir al paper de general en la comèdia antibel·licista de Stanley Kubrick Dr. Strangelove. Va declarar en repetides ocasions que aquesta va ser la seva pel·lícula favorita de les que havia fet, i que se sentia culpable per haver cobrat honoraris tenint en compte com de bé s'ho havia passat en el rodatge.

El 1970 va fer la seva millor pel·lícula, Patton, en la que encarna el famós general en cap de la Segona Guerra Mundial. En aquesta ocasió, va guanyar l'Oscar al millor actor, però Scott, fidel a les seves idees, va romandre a casa seva veient un partit d'hoquei a la televisió, i va rebutjar el premi. Va ser la primera vegada que tal esdeveniment va tenir lloc. El 1972, Marlon Brando també rebutjaria el premi.

Convertit definitivament en un dels grans actors de caràcter, Scott va alternar a partir de llavors les seves aparicions en el cinema amb intervencions en pel·lícules i minisèries de televisió, que cada vegada van ser més freqüents en comparació amb el cinema, fins a l'extrem que va intervenir en una o dues produccions per a la televisió cada any. També es va dedicar al teatre, en el qual va aparèixer regularment.

 
Caricatura de Scott com Scrooge (1984)

Vida personalModifica

Scott mai no va deixar del tot l'alcoholisme i va reincidir moltes vegades, va tenir molts plets de taverna i una acusació per persecució sexual[2] i va estar casat cinc vegades, dues d'elles amb la mateixa esposa, Colleen Dewhurst (1960 i 1965) amb la que va tenir dos fills; addicionalment va tenir aventures extramaritals fugaces amb algunes actrius de renom com Ava Gardner. La seva 5a unió va ser amb l'actriu Trisha Van Devere, matrimoni que va durar 27 anys però amb la que, en la data de la seva mort, ja estaven separats.

Va morir a Westlake Villane, Califòrnia, als 71 anys, com a conseqüència d'un problema vascular abdominal. Les seves restes es troben en el Cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, Califòrnia.

CasamentsModifica

FilmografiaModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George C. Scott