George Skibine

George Skibine (Yasnaya Poliana, Kaliningrad, Rússia, 17 de gener de 1920 - Dallas, Texas, 14 de gener de 1981) fou un ballarí i coreòraf rus.

Infotaula de personaGeorge Skibine
Biografia
NaixementGeorge Boris Skibine
30 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
Yasnaya Polyana (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1981 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Dallas (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRússia
Activitat
OcupacióBallarí
OcupadorBallet Russe de Monte Carlo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

El seu pare també era ballarí de la companyia de Diàguilev. Es formà amb Olga Preobrajenska, Volinin i Lifar. Més tard estudià en la Universitat de Colúmbia. Es donà conèixer a París, en el Tabarin, i ballà un cert temps en els Ballets de la Jeunesse. El 1938 entrà com a primer ballarí dels ballets de Montecarlo, amb els quals efectuà una gires per Europa i Austràlia. El 1941 era primer ballarí de la Metropolitan Opera de Nova York i Ballet Theatre.

La seva activitat fou interrompuda per la segona guerra mundial, durant la qual serví en l'armada nord-americana, en qualitat de sergent. Acabada la guerra, actuà en la Companyia Markova-Dolin, en l'Original Ballet Russe i en el Gran Ballet de Montecarlo. El 1947 era coreògraf de la Companyia del Marquès de Cuevas, on, pels anys 1957-58 actuà en papers principals. De 1958 a 1962 era mestre de l'Òpera de París. Era director artístic de la Harkness Foundation i del Harkness American Ballet.

Entre d'altres va interpretar els ballets següents:

CoreògrafModifica

Com a coreògraf tenia els seus paral·lels amb Ashton, Taras i Cranko, tots ells deixebles de Diaguilev, l'obra del qual segueixen, per més que no van formar part de la seva companyia. En cert sentit se'ls podria qualificar de reaccionaris, sinó es considerés que tampoc les innovacions en la dansa són grans ni nombroses. Casat el 1947 amb la ballarina nord-americana Marjorie Tallchief, van actuar ambdós com a solistes en la major part de les seves corografies. Per al Marquès de Cuevas

ComposicionsModifica

Va compondre:

  • Tragèdia a Verona, sobre música de Txaikovski (1950).
  • Annabel Lee, sobre el conte de Poe (1951), on començà a mostrar el talent.
  • El presoner del Caucas, (1951), una tercera versió, sobre música de Khatxaturian obra amb molt d'èxit.
  • L'Àngel gris, (1953), sobre música de Debussy.
  • Idil·li, (1954) una de les seves millors obres, en què es desenvolupa una història d'amor entre cavalls.
  • El príncep del desert, (1955) sobre música de J. M. Damase.
  • Aquiles, (1955).

A l'Òpera Còmica de París presentà una de les seves obres mestres, Concerto (1958), sobre un Concert per a piano i orquestra, de Jolivet. Les seves últimes coreografies foren destinades a l'Òpera de París:

  • Dafnis i Cloe, (1959), sobre música de Ravel, amb decorats de Marc Chagall.
  • Conte cruel, (1959).
  • Ombres lunars, (1960).
  • Marines, (1961).
  • Pastoral, (1961).
  • Danses breus, (1963).
  • Atlàntida, sobre música de Falla.

També va dirigir la posta en secena d'algunes òperes:

BibliografiaModifica