Obre el menú principal

George Walker Bush

43è president dels Estats Units
(S'ha redirigit des de: George W Bush)

George Walker Bush (pronúncia en anglès pronúncia en anglès (pàg.); 6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ostentant el càrrec entre 2001 i 2009. Va ser també Governador de Texas entre 1995 i 2000. És membre del Partit Republicà, i generalment és considerat conservador.

Infotaula de personaGeorge Walker Bush
George-W-Bush.jpeg
(2003)
Nom original (en) George W. Bush
Biografia
Naixement 6 juliol 1946 (73 anys)
New Haven (Connecticut)
Seal of the President of the United States.svg 43è President dels Estats Units 

20 gener 2001 – 20 gener 2009
← Bill ClintonBarack Obama →

Seal of the Governor of Texas.svg 46è Governador de Texas 

17 gener 1995 – 21 desembre 2000
← Ann RichardsRick Perry →
Dades personals
Religió Església Metodista Unida
Formació Escola de negocis Harvard . Màster en administració d'empreses (1973–1975)
Yale College Tradueix . història (1964–1968)
Phillips Academy (1961–1964)
The Kinkaid School Tradueix (1959–1961)
Alçada 1,83 m
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Polític i estadista
Activitat 1968 –
Partit Partit Republicà dels Estats Units
Lleialtat Estats Units d'Amèrica
Branca militar Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica i Guardia Nacional Estatunidenca
Rang militar tinent primer
Conflicte Guerra de l'Iraq
Altres
Família Família Bush
Cònjuge Laura Welch Bush (1977–)
Fills Barbara Pierce Bush
Jenna Bush Hager
Pares George Herbert Walker Bush i Q75764526 TradueixBarbara Bush i Q75764529 Tradueix
Germans Dorothy Bush Koch, Marvin P. Bush, Jeb Bush i Neil Bush
Parents Família Bush ()
Condemnat per crim contra la humanitat (novembre 2011)
Signatura

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0124133 Allocine: Fat Cat Rottentomatoes: celebrity/george_w_bush Allmovie: p301705
Musicbrainz: 06564917-bdd2-4fb6-bcdc-be9e0c04f7ac Discogs: 152980 Find a Grave: 54897419
Modifica les dades a Wikidata

Vida i educacióModifica

George W. Bush va néixer a New Haven, Connecticut; els seus pares foren George i Barbara Bush, i va créixer a Midland i Houston, Texas. Té quatre germans més joves: Jeb, Neil, Marvin, i Dorothy. Una germana més jove, Robin, morí de leucèmia el 1953 quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'Acadèmia Philips (Andover) (setembre de 1961 – juny de 1964) i a la Universitat Yale (setembre de 1964 – maig de 1968). Està casat amb Laura Welch Bush.

Política Interior i InternacionalModifica

George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.

 
George W. Bush amb el Secretari de Defensa, Paul Wolfowitz, posteriorment president del Banc Mundial

Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical. Aquesta política portà a la invasió de l'Afganistan (i la guerra al mateix país) el 2002, per perseguir els talibans que havien perpetrat l'atac, i la de l'Iraq el 2003. Per aquesta segona intervenció l'administració americana va al·legar una suposada vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial d'en Saddam Hussein.

Iraq fou acusat pels Estats Units de possessió d'armes de destrucció massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, amb inspectors a l'Iraq, negà les acusacions de possessió d'armes de destrucció massiva i demanà sempre més temps per a poder demostrar la inexistència d'aquestes. La pressió dels Estats Units no va ser prou com per a guanyar la votació en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i va començar a enviar tropes a la zona amb la intenció d'atacar l'Iraq sense l'autorització de l'ONU. Segons els seus opositors, l'Administració es va saltar la legalitat internacional. En l'operació el recolzaren: països de la Polinèsia, ex-repúbliques soviètiques, petits estats centre-americans i del carib, i el Regne Unit, Espanya i Portugal, entre d'altres.

 
George W. Bush s'adreça a la nació americana des del USS-Lincoln

Mentrestant, milers de persones a tot el món varen iniciar campanyes per a la mobilització social en contra de l'atac "il·legítim" dels Estats Units a l'Iraq i que culminà en la primera manifestació simultània a tot el món, l'11 de març del 2003. A Barcelona les mobilitzacions van ser liderades per la Plataforma Aturem la Guerra i la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.

Sense el suport de les Nacions Unides, els Estats Units va iniciar la invasió de l'Iraq el 21 de març del 2003 i va acabar l'1 de maig del 2003. D'aleshores ençà, les tropes encapçalades pels Estats Units van ser estat objectiu de la insurgència pro-Saddam i de la islamista que va matar uns 4500 soldats nord-americans des del final de la guerra i no s'ha trobat cap arma de destrucció massiva.

Lloc en la històriaModifica

George W. Bush fou molt poc popular durant els últims mesos del seu mandat, malgrat haver unit el país durant els atacs de l'11-S i obtenir una important victòria de reelecció el 2004.[1] A causa de la invasió d'Iraq i de l'Afganistan en la «croada contra el terrorisme»[2] de l'Administració Bush - i la crisi econòmica, principalment, els ciutadans dels Estats Units, segons alguns sondejos, opinaren que Bush era el pitjor president de tota la història;[3] un sondeig d'historiadors va arribar al mateix resultat.[3][4] amb i compartien opinió amb diversos comentaristes de televisió.[3][5][6][7] Tan pobra era l'opinió pública de Bush que fins i tot la seva esposa Laura Bush i la Secretària d'Estat, Condoleezza Rice van arribar a defensar-lo, declarant específicament que Bush no era el pitjor president de la història dels Estats Units.[8]

Malgrat tot, el President Bush en el seu comiat, abans de Nadal de 2008, es va mostrar confiat en què la història el jutjaria diferent i es reconeixerien els encerts del seu mandat. També és d'assenyalar, que a diferència de l'expresident Bill Clinton, Bush s'ha mantingut, des que va deixar el càrrec, al marge de la vida política, que no pública, i ha evitat sempre criticar el seu successor Barack Obama, malgrat haver desmantellat gran part del seu llegat.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica