Georges Dandelot

compositor i pianista francès

Georges Dandelot (7è districte de París, 2 de desembre de 1895 - Vaux-sur-Mer, 17 d'agost de 1975) va ser un compositor i professor de música francès.

Infotaula de personaGeorges Dandelot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Georges Édouard Dandelot Modifica el valor a Wikidata
2 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Vaux-sur-Mer (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògraf, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorges Caussade Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e0d344cc-fd7e-45a5-8392-72c3fd37b82b Lieder.net: 3815 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El pare de Georges Dandelot va ser Alfred Dandelot, el fundador de l'agència de concerts Dandelot, que va treballar amb artistes com Camille Saint-Saëns, Arthur Rubinstein, Eugène Ysaÿe i Serguei Prokófiev. La seva mare, Madelaine, nascuda Mangeot, era filla del fabricant de pianos Edouard Mangeot i germana d'Auguste Mangeot, que juntament amb Alfred Cortot van fundar "l'École Normale de Musique" el 1919.

Dandelot va estudiar al Conservatori de París amb Émile Schwartz, Louis Diémer, Xavier Leroux, Jean Gallon, Georges Caussade, Charles-Marie Widor, Vincent d'Indy, Maurice Emmanuel a més de Paul Dukas i Albert Roussel. A la Primera Guerra Mundial va ser soldat. Des de 1919 va ensenyar harmonia a "l'École Normale de Musique" i des de 1942 també al Conservatori. Entre els seus estudiants hi havia Pierre Petit, Paul Méfano, André Casanova, André Boucourechliev i Michel Philippot.

La seva obra principal és l'oratori Pax de 1935, que va ser modelat per les experiències de la Guerra Mundial. També va compondre una simfonia, un Concerto romantique per a violoncel i orquestra, un quartet de corda i altres obres de música de cambra, a més de diversos ballets (inclosos Le Souper de famine, Le Jardin merveilleux, La Création) i òperes (incloses Midas i Apolline).

Referències

modifica