Obre el menú principal

Georges Delerue

compositor francès

Georges Delerue (Roubaix, Nord, França, 12 de març de 1925 - Los Angeles, Califòrnia, 20 de març de 1992) fou un compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance.[1][2] El diari francès Le Figaro el va nomenar "el Mozart del cinema".[3]

Infotaula de personaGeorges Delerue
Georges Deleru 2.jpg
Biografia
Naixement 12 de març de 1925
Roubaix, Nord, França
Mort 20 de març de 1992
Los Angeles, Califòrnia
Lloc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park
Cementiri del Père-Lachaise, 44
Activitat
Ocupació Compositor, compositor de bandes sonores i músic
Activitat 1957-1992
Gènere Música en el cinema
Professors Darius Milhaud
Instrument Piano
Discogràfica Black & Blue Records Tradueix

Lloc web www.georges-delerue.com
IMDB: nm0000016 Allocine: 36021 Allmovie: p87401 IBDB: 91755
Musicbrainz: 3e46f4da-eee2-455f-bb72-9ca83887e9e4 Discogs: 206215 Allmusic: mn0000944643
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Delerue va néixer el 12 de març de 1925 a Roubaix, França. És fill de Georges Delerue i Marie Lhoest. Va ser criat en una llar musical; el seu avi dirigia un grup coral aficionat i la seva mare cantava i tocava piano en reunions familiars. Va estudiar Bach, Mozart, Beethoven, Chopin i Grieg, i es va inspirar especialment en Richard Strauss. Després d'una llarga convalescència després de ser diagnosticat UNA escoliosi, Georges va decidir convertir-se en compositor.[4]

Realitza els seus estudis al Conservatori de París sota la direcció de Darius Milhaud i Jean Rivier. El 1949, obté el Primer Premi de Composició així com el Primer Segon Gran Prix de Rome.[4] El 1952, és nomenat compositor i director d'orquestra a la Radiodifusió francesa. Es va fer amic de Maurice Jarre i de Pierre Boulez.[5]

Ha treballat per als millors escenògrafs francesos, en particular els de la Nouvelle vague (Le Mépris, La Nuit américaine, Le Dernier métro, etc.), per a la televisió i la ràdio (Jacquou le croquant, Les Rois maudits de 1972, Radioscopie de Jacques Chancel) i, el 1972, comença a treballar a Hollywood. Ha compost igualment la música de Platoon d'Oliver Stone (1986).

El 1984 es va casar per segon cop, amb Colette Delerue; tenia una filla, Claire, d'un matrimoni anterior.[6] Georges Delerue va morir el 20 de març de 1992 per un atac de cor a Los Angeles als 67 anys, just després de gravar la darrera pista per a la banda sonora de Rich in Love. Està enterrat al Forest Lawn Memorial Park, a Glendale, Califòrnia.[4]

Filmografia seleccionadaModifica

  • Man Trouble - (1992)
  • Her Alibi - (1989)
  • The Pick-Up Artist - (1987)
  • Code Name: Dancer - (1987)
  • Platoon - (1986)
  • Josepha - (1982)
  • A Little Sex - (1982)
  • An Almost Perfect Affair - (1979)
  • A Little Romance - (1979)
  • Love on the Run - (1979)
  • Julia - (1977)
  • The Day of the Dolphin - (1973)
  • The Day of the Jackal - (1973)
  • Two English Girls - (1972)
  • Malpertuis (1971)
  • The Horsemen - (1971)
  • Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days) - (1969)
  • The Two of Us - (1968)
  • Un home per a l'eternitat - (1966)
  • Contempt - (1964)
  • Jules and Jim - (1962)
  • Una absència tan llarga (1961p

ReferènciesModifica

  1. «Georges Delerue». [Consulta: 4 març 2012].
  2. «Georges Delerue». Soundtrack Guide. Arxivat de l'original el 6 març 2012. [Consulta: 4 març 2012].
  3. «Georges Delerue». The Criterion Collection. [Consulta: 4 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Georges Delerue Biography». Official Web Site. Arxivat de l'original el 25 gener 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  5. Brill, Mark. Georges Delerue. In: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2nd Edition. Macmillan, London, 2001.
  6. «Georges Delerue, 67, a Composer On Truffaut and Stone Films, Dies». The New York Times, 23-03-1992 [Consulta: 6 març 2012].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Georges Delerue