Georges Eekhoud

escriptor belga

Georges Eekhoud (nascut a Antwerpen (Bèlgica), el 27 de març de 1854 i mort a Schaarbeek el 29 de maig de 1927) era un escriptor flamenc de Bèlgica que escrivia en francès. Formava part d'un grup d'autors d'origen neerlandòfón que a cavall dels segles XIX i XX escrivien en francès: Marie Gevers, Maurice Maeterlinck, Alfred Rodenbach, Emile Verhaeren. L'escriptor és més conegut per la seva obra Escal-Vigor, apareguda el 1899, que va ser una de les primeres obres de la història de la literatura moderna amb una trama que mostra una actitud positiva cap a l'homosexualitat en una història d'una sortida de l'armari avant la lettre, sorprenent per la seva modernitat.

Infotaula de personaGeorges Eekhoud
Georges Eekhoud 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1854 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1927 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Schaerbeek (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatbelga
ReligióVitalisme
Formació professionalInstitut de Mechelen, Institut de Breidenstein (Suïssa)
Conegut perEscal-Vigor
Activitat
Ocupacióescriptor, novel·lista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Signatura
Georges Eekhoud signature.png Modifica el valor a Wikidata

El 1920, el rei Albert I de Bèlgica va proposar-lo com a tercer membre de la nova Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. Va morir el 1927 a l'edat de 73 anys, a Schaarbeek.

El municipi de Schaarbeek li va dedicar el carrer Georges Eekhoudlaan - Avenue Georges Eekhoud.[1]

Obres[2]Modifica

  • Myrtes et cyprès, poemes, París, Jouaust, 1877
  • Zigzags poétiques, París, Librairie des Bibliophiles, 1877
  • Henri Conscience, Brussel·les, Lebègue, 1881
  • Les pittoresques, poemes, París-Brussel·les, Librairie des Bibliophiles/Librairie Muquardt, 1879
  • Kees Doorik, novel·la, Brussel·les, Hochsteyn, 1883
  • Kermesses contes, Brussel·les, Kistemaeckers, 1884
  • Kees Doorik, novel·la, tom 2, Brussel·les, Kistemaeckers, 1886
  • Nouvelles kermesses, contes, Brussel·les, Veuve Monnom, 1887
  • Les milices de Saint-François, novel·la, Brussel·les, Veuve Monnom, 1888
  • La nouvelle Carthage, novel·la, Brussel·les, Kistemaeckers, 1888
  • Les émigrants et Contumace, Brussel·les, Kistemaeckers, 1889
  • Le carnaval, la Cartoucherie, Brussel·les, Monnom, 1891
  • Les fusillés de Malines, novel·la, Brussel·les, Lacomblez, 1891
  • Le cycle patibulaire, contes, Brussel·les, Kistemaeckers, 1892
  • Au siècle de Shakespeare, Brussel·les, Lacomblez, 1893
  • La nouvelle Carthage, novel·la, edició definitiva, Brussel·les, Lacomblez, 1893
  • Nouvelles kermesses, Brussel·les, Lacomblez, 1894
  • Lescrime à travers les âges, Brussel·les, Lebègue, 1894
  • Mes communions, contes, Brussel·les, Kistemaeckers, 1895
  • Philaster ou l'amour qui saigne, Brussel·les, Le Coq Rouge, 1895
  • Peter Benoit, Brussel·les, Veuve Monnom, 1898
  • Escal-Vigor, novel·la, París, Mercure de France, 1899
  • La faneuse d'amour, París, Mercure de France, 1899
  • L'imposteur magnanime (Perkin Warbeck), Brussel·les, Bulens, 1902
  • L'autre vue, novel·la, Paríss, Mercure de France, 1904
  • Les peintres animaliers belges, Brussel·les, Van Oest, 1911
  • Les libertins d'Anvers, novel·la, París, Mercure de France, 1912, novel·la històrica sobre el llibertinatge al segle XV a Anvers
  • Dernières kermesses, contes, Brussel·les, Editorial de la Soupente, 1920
  • Le terroir incarné, novel·la, Brussel·les, La Renaissance d'Occident, 1922
  • Magrice en Flandre ou Le buisson des mendiants, novel·la, Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1928
  • Voyous de velours ou L'autre vue, novel·la, Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1926; edició revisada de la novel·la publicada el 1904 *Proses plàstiques, contes, Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1929, obra pòstuma

A més va traduir obres del neerlandès i de l'anglès. La seva obra va ser traduïda a l'alemany, al neerlandès, a l'anglès, a l'italià, el txec i l'esperanto.

AdaptacionsModifica

  • Jacob Israël de Haan: Antwerpse Libertijnen, adaptació en versos de Les libertins d'Anvers, De Beweging, 1913 a: Verzamelde Gedichten (Obres poètiques completes), Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 7-48
  • Jacob Israël de Haan: Een nieuw Carthago, adaptació en versos de La Nouvelle Carthage, De Beweging, 1913 a: Verzamelde Gedichten (Obres poètiques completes), Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 351-393
  • Jacob Israël de Haan: Escal-Vigor, adaptació en versos d'Escal-Vigor, Wereldbibliotheek, 1911, a: Verzamelde Gedichten (Obres poètiques completes), Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 51-68
  • Hugo Claus, traducció francesa de Mirande Lucien,[3] escenari d'un film de 1995 mai no realitzat, publicat el 2002

Referències i enllaçosModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Eekhoud
  1. 50° 52′ 35.65″ N, 4° 23′ 14.67″ E / 50.8765694°N,4.3874083°E / 50.8765694; 4.3874083
  2. Georges Rency, Georges Eekhoud: L'Homme – L'œuvre, essai critique, Brussel·les, Office de Publicité, 1942, 74 pàgines. Aquesta biografia escrita sota l'ocupació nazi de Bèlgica, no és gaire fidel a les concepcions libertàries d'en Georges Eekhoud, però fa una reinterpretació de la seva obra i traeix l'autor en fer-ne un adepte de la ideologia Blut und Boden, completament oposat als principis de llibertat individual i de respecte de la diversitat d'en Eekhoud.
  3. [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] Escal-Vigor: scénario d'après le roman de Georges Eekhoud (francès), Bruxelles, Question De Genre, 2002, 153 pàgines, ISBN 9782908050578