Georges Cottier

cardenal suís
(S'ha redirigit des de: Georges Marie Martin Cottier)

Georges Marie Martin Cottier, O.P. (Carouge, Ginebra, Suïssa, 25 d'abril de 1922-31 de març de 2016),[1] va ser un cardenal suís, teòleg emèrit de la Casa Pontifícia.

Infotaula de personaGeorges Marie Martin Cottier, O.P.

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Georges Cottier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata
Carouge (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Ciutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
  Secretari general de la Comissió Teològica Internacional
Dades personals
Nacionalitat Suïssa
ReligióCatolicisme
FormacióUniversitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Universitat de Ginebra
Universitat de Friburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1951–), professor d'universitat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg
Universitat de Ginebra
Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà2 de juliol de 1951
Consagració20 d'octubre de 2003
per cardenal Christoph Schönborn, O.P.
Proclamació cardenalícia21 d'octubre de 2003
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Santi Domenico e Sisto

Veritas et misericordia

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Find a Grave: 160316856 Modifica el valor a Wikidata

Va ingressar en l'orde dels dominics el 1945 i va ser ordenat sacerdot el 2 de juliol de 1951. Era llicenciat en Estudis clàssics i en Filosofia, i doctor en Teologia.

El 1962 va començar a ensenyar en la Facultat de Lletres de Ginebra. El 1973 va estar al capdavant d'alguns cursos en la Universitat de Friburg. Va ser professor visitant en la Universitat de Mont-real, la Universitat de l'Institut Catòlic de París, la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà i la Universitat de Pàdua.

Va participar com a expert en el Concili Vaticà II i va ser consultor del llavors Consell per al Diàleg amb els no creients, actual Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós, participant en col·loquis de tot el món.

El 1986 va ser nomenat membre de la Comissió Teològica Internacional i secretari el 1989.

El 1990, va ser nomenat teòleg de la Casa Pontifícia.

També va ser president de la Comissió històric-teològica del comitè organitzador del Gran Jubileu de l'Any 2000. Era director de la revista teològica Nova et Vetera (Ginebra), fundada pel cardenal Journet.[2]

Preconitzat cardenal, va ser triat per al bisbat titular de Tulia, amb el títol personal d'Arquebisbe, el 7 d'octubre de 2003 i consagrat el 20 d'octubre.

Va ser teòleg emèrit de la Casa Pontifícia des de desembre de 2005.

Va ser creat i proclamat cardenal per Joan Pau II en el Consistori del 21 d'octubre de 2003, de la Diaconia de Santi Domenico e Sisto (Sants Domènec i Sixt).

La seva investigació científica es va centrar en qüestions sobre els límits entre la filosofia i la teologia, la filosofia de la religió i la història de la filosofia. El cardenal Cottier era acadèmic honorari de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències, entre d'altres.[3]

Obres modifica

Entre les seves obres editades en castellà es troben:

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Cottier