Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois. Els textos de l'època es refereixen a ell amb el nom de Gerard d'Alsàcia (lloc de naixement de la seva família, anomenats "els alsacians"), i també com Gerard de Chatenoy (el nom d'un castell que posseïa prop de Neufchâteau) o Gérard de Flandes (per la seva muller, Eduvigis de Namur, coneguda com a Hedwiga de Flandes per pertànyer a aquesta família).

Infotaula de personaGerard I de Lorena
Gérard I, Duke of Lorraine Hadwiga.png
Biografia
Naixement1030 (Gregorià)
valor desconegut
Mort14 abril 1070 (Gregorià) (39/40 anys)
Remiremont
Lloc d'enterramentRemiremont
Activitat
OcupacióFeudatari
Altres
TítolDuc de Lorena
FamíliaCasa de Lorena
CònjugeEduvigis de Namur
FillsTheodoric II, Duke of Lorraine (en) Tradueix
Gerard I de Vaudémont
Beatriu de Lorena
Gisela de Lorena
Beatrice de Lorraine (en) Tradueix
Gisela de Lorraine (en) Tradueix
Gehard II de Lorraine, Comte de Vaudemont (en) Tradueix
ParesGerard de Bouzonville (en) TradueixQ61685456 Tradueix
GermansAdalbert de Lorena
Modifica les dades a Wikidata

Adalbert de Lorena, el seu germà gran i comte de Metz, va ser investit amb el ducat de l'Alta Lotaríngia a principis de 1047 per l'emperador Enric III, que havia confiscat a Godofreu II de Baixa Lotaríngia. Aquest no va acceptar la derrota i es va revoltar, matant a Adalbert en una batalla prop de Thuin, l'11 de novembre de 1048. Enric III va donar llavors el ducat al seu germà Gerard d'Alsàcia, al que Adalbert havia deixat ja el comtat de Metz un any abans.

Godofred va continuar la lluita, ajudat pels senyors de Lorena que estaven preocupats pel poder territorial del nou duc i ràpidament va fer presoner Gerard. Però Gerard rebé el suport de Bruno (antic bisbe de Toul elegit papa amb el nom de Lleó IX), que, en un viatge a Lorena, va obtenir l'alliberament de Gerard el 1049. També va rebre suport de l'emperador que li va proporcionar tropes que li van permetre vèncer als seus oponents. No obstant això, la noblesa de Lorena va continuar diverses vegades creant disturbis contra el duc, recolzada pel clergat.

El seu regnat va estar marcat per la fidelitat a l'emperador Enric III i després Enric IV, i la col·laboració regular amb l'Església. Va ser protector-advocat de les abadies de Moyenmoutier, de Saint-Mihiel i de Remiremont. Va construir el castell de Prény així com un petit poble en una posició central del ducat, en un lloc anomenat Nancy. Aquesta ciutat creixerà i es convertirà en la capital del ducat.

En general residia al castell fortificat de Châtenois; les fortificacions van ser destruïdes pel Príncep de Condé el 1634. Entre les seves possessions, alguns foren part dels terrenys de l'abadia de Saint-Denis, especialment Stoufin, després Haut-Koenigsbourg. Va morir a Remiremont mentre es preparava per sufocar una revolta de nobles de Lorena, i l'enverinament no es pot excloure com a causa de la defunció.[1] Va ser enterrat a l'abadia de Remiremont.

FamíliaModifica

Era el fill de Gerard IV de Metz dit de Bourzonville (mort el 1045), comte de Metz, i de Gisela (que podria ser filla del duc Teodoric I de Lorena, però no hi ha res segur). Es va casar amb Eduvigis de Namur, filla del comte Albert I de Namur i d'Ermengarda de Baixa Lotaríngia. Aquesta casament l'apropava a la noblesa lorenesa. Van tenir quatre fills:

NotesModifica

  1. Podria haver mort el 14 d'abril de 1070 (obituari Châtenois) enverinat, segons la crònica de Jean de Bayon, édition Belhomme a Historia Mediani in monte Vosago monasterii, Strasbourg. 1724. Pàg. 255 i 256 : «Dux Lothariensis ambiguis venani signis moritur... »." citat a G. Poull, op. cit. pàgina 22

FontsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerard I de Lorena