Gerard Joana i Vidal

Gerard Joana i Vidal (Tossa de Mar, Selva, 1769 - Nàpols, 1841) fou monjo de Montserrat, farmacèutic i espeleòleg.

Infotaula de personaGerard Joana i Vidal
Biografia
Naixement1769 Modifica el valor a Wikidata
Mort1841 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Activitat
Ocupaciófarmacèutic Modifica el valor a Wikidata

Conclosa la carrera eclesiàstica i ordenat sacerdot, començà els seus estudis predilectes de botànica i geologia.[1] El 1789 es doctorà en farmàcia i l'agost del mateix any pren l'hàbit monàstic benedictí a Montserrat. Amb els nombrosos pelegrins que hi acudien, es feu molt honrosa la seva menció i els serveis que havia prestat als soldats i militars malalts o ferits que es refugiaven a Montserrat al principi de la Guerra del Francès.[1]

Fou procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis (1810), serví després (1812-1815), com a farmacèutic adjunt de l'exèrcit, sota les ordres de la Junta General d'Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès.[2]

El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l'altre priorat montserratí, de Palerm.

Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l'acredita com un dels capdavanters de l'espeleologia a Catalunya. L'abat del monestir de Montserrat, Miquel Muntadas i Romaní (1808 – 1885), publicà el 1867 una obra, de més abast, amb un capítol titulat, La Montaña de Montserrat en su interior. Los pozuelos, varios pozos, cuevas, y cueva del Salitre, pp., 29-37. Donant així la primera notícia de les activitats de caràcter espeleològic fetes per Gerard Joana. L'antiguitat i el caire científic del text divulgat per Muntades ha fet que diferents autors considerin a Joana com el primer iniciador dels estudis espeleològics a Catalunya. S'ha d'esperar fins a l'any 1970, dins del Primer Congrés d'Espeleologia a Barcelona, perquè Rodón de l'abadia de Montserrat donés la notícia que es trobava al monestir part del manuscrit de Joana, datat l'any 1801/1806.[3]

ReferènciesModifica