Germà d'Auxerre

Sant Germà d'Auxerre (vers 378-448) fou un bisbe gal d'Auxerre. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaSant Germà d'Auxerre
Sculpture - saint Germain l'Auxerrois.jpg
Talla del s. XV a Saint-Germain-l'Auxerrois (París) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Germain d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGermanus Autissiodorensis
378 Modifica el valor a Wikidata
Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 448 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Saint-Germain d'Auxerre (Auxerre); restes desaparegudes en 1567 
Bishop of Sodor and Man (en) Tradueix
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat31 de juliol
IconografiaRobes de bisbe

BiografiaModifica

 
Església de l'abadia d'Auxerre, on va estar enterrat el sant fins al 1567, quan el cos va ser cremat pels huguenots.

Va néixer a Auxerre vers el 378, de pares nobles, que li van donar una bona educació. Fou governador d'Armòrica i després comandant militar a diverses províncies. Va abraçar la religió cristiana i fou ordenat diaca pel bisbe d'Auxerre Amador, a la mort del qual fou escollit com a successor i va governar la seu del 418 al 448 o 449. Va combatre als heretges i va fundar-hi el monestir dels Sants Cosme i Damià. Va visitar dues vegades Britània (per combatre l'heretgia dels pelagians), la primera el 429 o 430 juntament amb Llop de Troyes, nebot seu; i la segona el 446 o 447.

Va morir a Ravenna el 31 de juliol del 448 o 449. Els armoricans es van revoltar i per obtenir el perdó de l'emperador, Germà va anar en pelegrinatge fins a Ravenna, llavors capital imperial; obtingut el perdó, va morir abans de poder tornar-ne.

VeneracióModifica

Va escriure un relat sobre la mort del rei Gourtigirnus o Vortigern de Britània. Fou enterrat a l'oratori de Sant Maurici a Auxerre, construït per ell mateix, i que amb el temps fou una església i després una abadia (Abadia de Sant Germà, fundada per la reina Clotilde, esposa de Clodoveu I). El seu cos incorrupte fou trobat anys després i conservat a l'església en lloc preferent fins que fou destruït pels hugonots el 1567.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germà d'Auxerre
  • F.R. Hoare, The Western Fathers (New York: Harper Torchbooks, 1965). pàgs. 283-320.
  • Article de la Catholic Encyclopedia
  • E.G. Bowen, The Dedications of the Celtic Saints in Wales.
  • E.A Thompson, Saint Germanus of Auxerre and the End of Roman Britain (Woodbridge, 1984).
  • I.N. Wood, The End of Roman Britain: Continental Evidence and Parallels, M. Lapidge & D. Dumville ed. Gildas: New Approaches (Woodbridge, Suffolk; Dover, New Hampshire, 1984), pàgs. 1 – 25.