Germanes de Maria Auxiliadora
Les Germanes de Maria Auxiliadora, en francès Sœurs de Marie-Auxiliatrice, són un institut religiós femení, una congregació religiosa les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles M. A.
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Soeurs de Marie Auxiliatrice |
| Sigles | M. A. |
| Altres noms | Companyia de Maria Auxiliadora |
| Hàbit | Túnica i vel negres; toca blanca, de cantons quadrats |
| Lema | A Dieu te fie ("Confia't a Déu") |
| Objectiu | Ensenyament de les joves, assistència a necessitats; adoració perpètua del Santíssim Sagrament |
| Fundació | 1864, Tolosa de Llenguadoc per beata Teresa Maria de Soubiran (a partir de la fundació de Castellnou d'Arri de setembre de 1855) |
| Aprovat per | Pius IX (aprovació diocesana: 15 d'octubre de 1867), en 19 de desembre de 1868 |
| Constitucions | Aprovades el 6 de gener de 1924 |
| Patrons | Maria Auxiliadora |
| Primera fundació | Sainte-Marie du Béguinage (Tolosa de Llenguadoc), 1867 (Bon-Secours de Castellnou d'Arri: 1855) |
| Fundacions destacades | Bourges, París, Angers, Lió, Amiens, Villepinte |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
| Lloc web | http://marieauxiliatrice.cef.fr |
No s'han de confondre amb les Germanes de Maria Auxiliadora, de carisma salesià, fundades per M. C. Antony en 1976.
Història modifica
La congregació fou fundada per Thérèse de Soubiran (1834-1889) a Tolosa en 1864. Primer, Teresa havia estat entre les beguines de Gant i el setembre de 1854 obre a Castellnou d'Arri un beateri similar, el del Bon-Secours, per donar ajut a les joves necessitades i dedicar-se alhora a la contemplació i l'adoració del Santíssim Sagrament. El 14 de novembre de 1854 se li afegeixen algunes joves i comencen la vida en comunitat: Sophie-Thérèse hi fa professió i esdevé la superior de la comunitat i redacta una regla per al beateri.
L'incendi de la casa, el 5 de novembre de 1861, i que no acabés d'estar-ne satisfeta va fer que Soubiran es retirés a Tolosa en 1864 Hi prengué contacte amb el pare jesuïta Paul Ginhac, i amb ell modificà la seva concepció per a la nova fundació, a la que donà una espiritualitat ignasiana i dedicà a la Mare de Déu. La nova congregació, que més tard prendria el nom de Companyia de Maria Auxiliadora, es formà en 1864, quan Therèse traslladà la seva comunitat a Sainte-Marie du Béguinage de Tolosa de Llenguadoc, dedicades a l'adoració perpètua del Santíssim i a les tasques d'ajut i apostolat a les joves obreres d'entre catorze i vint-i-cinc anys, especialment les que, sense família ni recursos, viuen en ciutats grans i treballen en fàbriques i tallers en males condicions. La fundació és una "casa de família" on són acollides quan arriben a la ciutat per cercar-hi feina, i on poden fer vida fins que la troben.
La congregació fou aprovada pel bisbe de Tolosa Florian-Jules-Félix Desprez el 15 d'octubre de 1867 i rebé el decretum laudis el 19 de desembre de 1868. Les constitucions foren aprovades definitivament per la Santa Seu el 6 de gener de 1924.
De la casa de Tolosa, la congregació es difon per França; en 1869 a Amiens, on les crida el bisbe, i a Lió. En 1870, arran de la Guerra Franco-prussiana, les germanes marxen a Anglaterra, on funden una comunitat. En tornen en 1871, instal·lant el noviciat i la casa mare a Bourges i fundant a París i Angers. És elegida ajudant de la superiora la mare Marie François, en 1871; serà aquesta germana, però, qui crearà un conflicte intern que portarà a la substitució al davant de la congregació de la fundadora, a qui acusa falsament de la fallida econòmica de l'institut; ella mateixa és nomenada superiora i expulsa Soubiran de la congregació en 1874.
La nova superiora intriga per esborrar el passat de la congregació; algunes germanes marxen i altres són expulsades o traslladades, i les noves fundacions es creen sense un pla coherent. En 1877 obren un sanatori antituberculòs a Livry i en 1881 el de Villepinte. En febrer de 1890, Marie François dimiteix del generalat i deixa la congregació. La nova superiora, Marie Elisabeth de Luppé, retorna al carisma original i rehabilita la memòria de la fundadora.
S'obren llavors noves llars d'acollida (Lió, 1894; París i Angers, 1897), escoles i sanatoris (Champrosay, 1893; Hyères, 1895, o Épernay, 1925), que formen una xarxa anomenada Association de Villepinte.
Activitats i difusió modifica
Les Germanes de Maria Auxiliadora es dediquen a diverses obres d'assistència (escoles, hospitals, sanatoris, asils, etc.), sobretot en favor de les dones i les obreres.
Són presents a Europa (França, Irlanda, Itàlia, Regne Unit), Àsia (Corea del Sud, Filipines, Japó), al Camerun i la Micronèsia:[1] la seu general és a París.
Al final de 2006, la congregació tenia 204 germanes en 28 cases.
Notes modifica
- ↑ «Germanes de Maria Auxiliadora: On sóm?». Arxivat de l'original el 2011-09-17. [Consulta: 28 maig 2011].
Bibliografia modifica
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
- Lloc web oficial de la congregació