Giga (dansa)

La giga és una dansa animada barroca procedent del jig o jigg del Regne Unit que en general apareix al final de la suite. El terme també es refereix a qualsevol ball, en principi una contradansa per a un grup de parelles, amb una tonada de giga. En el teatre anglès primerenc, les obres acostumaven a acabar ballant una giga.

Una parella ballant la giga al 1883

Cronològicament, fou l'últim ball en ser inclòs com una de les danses bàsiques de la suite barroca. Normalment s'interpreta al final, després de la sarabanda, però a vegades entre aquestes danses s'hi insereixen algunes danses opcionals com ara el minuet, la gavota, la bourrée o el passepied. Si no és la darrera, aleshores sol precedir la xacona o el ball de cercavila.

En aquesta dansa, al segle XVI, un o dos solistes realitzen passos i salts petits, ràpids i complexos. A Anglaterra estava relacionada amb els balls amb esclops i eren habituals al teatre. Al segle xvii va ser incorporada a França a la cort de Lluís XIV, transformada en un ball de parelles més lent, com a belle danse ballada pels nobles de la cort en alguns actes socials. Diversos compositors de cort en van escriure.

MúsicaModifica

 
Ritme de la giga

Una giga és generalment en compàs ternari, normalment en 3/8, però també pot estar escrita en un dels seus derivats compostos, com el 6/8, 6/4 o fins i tot 12/16, encara que hi ha algunes gigues escrites en altres compassos (per exemple, la giga de la Suite francesa número 1 de Bach, BWV 812, que està escrita en 4/4). Sovint s'accentua el tercer temps del compàs, fent de la giga un animat ball popular. Moltes gigues estan escrites amb una textura contrapuntística.

Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel són dos dels compositors destacats del barroc que han compost gigues, habitualment dins de la suite.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giga