Giganotosaure
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Giganotosaure (Giganotosaurus) és un gènere de dinosaure carcarodontosàurid que visqué fa 96 milions d'anys aproximadament, durant el Cenomanià del període del Cretaci superior en l'actual Sud-America.
Giganotosaurus carolinii  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Descobridor o inventor | Rubén Carolini |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Carcharodontosauridae |
| Gènere | Giganotosaurus |
| Espècie | Giganotosaurus carolinii Coria i Salgado, 1995 |
El seu nom prové del grec: γίγας gigas, 'gegant', νότος notos «vent del sud» i σαύρος saurus, «llangardaix». És un dels carnívors terrestres més grossos coneguts. Tenien unes mandíbules molt fortes i braços curts i fluixos. Giganotosaurus caroliniifou anomenat per Ruben Carolini, un caçador de fòssils amateur, que descobrí els fòssils en els dipòsits de la formació Rio Limay de Patagònia, al sud de l'Argentina, l'any 1993. La descripció d'aquest animal fou publicada per Rodolfo Coria i Leonardo Salgado a la revista Nature l'any 1995.
Les seves preses més comunes eren els argentinosaures (els dinosaures més grossos coneguts fins avui), que eren aproximadament setze vegades més grosses. Caçaven solitàriament, però s'està estudiant l'acte que tindria la capacitat de caçar en grup. Encara amb les seves mandíbules fortes no podien matar cap de les preses que es pensa que caçaven, totes molt més grosses que ells. Des de néixer tenien unes genes[Cal aclariment] agressives i que en madurar l'impedien de menjar cap altra cosa que carn. Maduraven a 20 anys i vivien uns cent anys. Les mares protegien els ous i les cries durant un any.
Descripció modifica
En basar-se en les restes trobades mesurava aproximadament 14 m de llarg i uns 5 m d'altura i pesava prop de deu tones. S'han trobat restes d'una mandíbula que confirma la hipòtesi que podrien arribar a tenir unes mides més grans i, en conseqüència, més pes. La reconstrucció del crani d'aquestes restes donaren les mides d'1,8m, bastant més gros que l'1,56 m aproximat abans.
El Giganotosaurus era un depredador bípede, amb un crani gegant sostingut per un fort coll, extremitats superiors curtes respecte a la seva mida, proveïdes de tres dits acabats en urpes corbades i esmolades, extremitats inferiors llargues i fortes i un cua llarga que seria de contrapés i d'equilibri. En el Giganotosaure destaquen els fèmurs més llargs que les tíbies, és a dir cames dotades de força i suport però no de velocitat. Això suggereix que eren depredadors d'emboscada o que caçava preses lentes com els sauròpodes. Les restes trobades corresponen a una gran part del cos d'aquests animals, però no donen informació sobre la postura corporal. Com en molts altres animals bípedes, no s'ha trobat una posició concreta i per tant no n'hi ha una representació correcta.
