Giges

Giges (grec antic: Γύγης), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides. El va succeir son fill Ardis I.

Giges

Nom original	(grc) Γύγης
Biografia
Naixement	segle VIII aC
Mort	segle VII aC Sardes
Rei
Activitat
Ocupació	regent
Família
Família	Mèrmnades
Cònjuge	Nyssia
Fills	Ardis II
Pare	Dascylus
Cronologia
	Giges al dormitori del rei Candaules

El mite segons Heròdot

Candaules, darrer rei heraclida de Lídia fa mirar la seva dona, la reina Ròdope, a Giges quan s'és despullada per anar a dormir, per William Etty. El quadre il·lustra la versió d'Heròdot del mite de Giges. El tema també ha estat pintat, entre d'altres, per Jean-Léon Gérôme i Dono Dossi

Segons Heròdot, Giges era llancer (‘αἰχμοφόρος’), membre de la guàrdia personal del rei Candaules. Segons Heròdot, va accedir al tron per usurpació després de matar el rei Candaules, fill de Mirsos, anomenat Mírsil (‘Mirset’) pels grecs, un descendent d'Hèracles. El motiu, segons Heròdot, fou el següent: el rei Candaules estava enamorat de la seva pròpia dona, la reina Ròdope. En el seu enamorament va descriure a Giges la bellesa de la seva dona en termes plens d'exaltació. Giges, membre de la seva guàrdia personal, per pudor no en va voler saber res; Candaules, aleshores, per demostrar-li que el que deia era cert, va obligar Giges a observar la seva dona d'amagat mentre es despullava. La dona del rei Candaules, tanmateix, va reconèixer Giges quan aquest ja abandonava la seva cambra i l'endemà el va forçar, ja que l'havia vista tota nua, a matar el rei (i casar-se amb ella) o, altrament, el faria matar a mans dels servents d'ella. Giges va triar viure i el tron de Lídia. El dret a detenir el poder, amb el qual s'aturaria la guerra civil desfermada a la mort del rei Candaules entre els seus partidaris i el de l'usurpador Giges, fou confirmat per una sentència de l'oracle de Delfos, de manera que, de llavors ençà, Giges també fou reconegut com a rei legítim pels partidaris del rei assassinat. En agraïment a l'oracle de Delfos per haver-lo confirmat com a rei dels lidis, Giges va fer al santuari grans donacions d'exvots. Aquestes presentalles es van dipositar al tresor dels corintis i van rebre el nom de gigades (grec antic: ὁ Γυγάδας [χρυσός], gen.: τοῦ Γυγάδα [χρυσοῦ]). Giges va guerrejar contra les veïnes ciutats de Milet, Esmirna, Colofó i Magnèsia. Heròdot, igual que Homer, també coneix el llac Gigeic o llac de Giges i els túmuls funeraris dels reis lidis situats a les seves ribes; en aquesta necròpoli, també hi va haver el mausoleu del rei Giges. Segons Heròdot, Giges hauria regnat sobre Lídia 38 anys (vers 716 aC a 678 aC). La riquesa de Giges va esdevenir proverbial.

El mite segons Plató

El pastor Giges descobreix un cavall de bronze, i a dins, l'anell de la invisibilitat. Autor desconegut, potser Francesco Rizzi da Santacroce, segle XVI

Plató, en el llibre II de la República, descriu el mite de Giges i com Giges va arribar a posseir el Regne de Lídia:

"conten que [Giges] era un pastor jornaler del rei de Lídia d'aleshores. En ocasió d'un gran temporal d'aigües i d'un sisme, s'obrí un tros de terra i es feu un esvoranc en el lloc on pasturava. El pastor va veure'l meravellat, hi davallà i entre moltes altres coses prodigioses que relata el mite, contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portetes practicables. Ell s'hi abocà i comprovà que dins hi havia un mort, pel que semblava de corpulència major que la d'un home corrent. El difunt no duia altra cosa sinó un anell d'or a la mà; Giges l'hi va treure i en sortí. Quan hi hagué l'acostumada reunió de pastors per notificar mensualment al rei què havia passat als ramats, diuen que aquell pastor hi anà amb l'anell posat. Assegut, doncs, entre els altres, el feu girar per atzar, i el seu gravat li quedà encarat amb la palma de la mà, amb la qual cosa el pastor esdevingué invisible per als seus companys de grup, que es posaren a parlar d'ell com d'un absent. Ell se'n meravellà, tocà altre cop l'anell i girà cap a la part de fora el gravat; efectuat el gir, tornà a ser visible. El pastor se n'adonà i provà de nou l'anell, si tenia aquella eficàcia. I li succeí efectivament tal cosa: girant l'anell endins, ell es tornava invisible, si després [pàg. 61] el girava cap enfora, visible. Comprovat tal poder, amb les seves traces i manyes, de seguida aconseguí ser escollit de missatger dels qui anirien a veure el rei. Així, s'incorporà, seduí la reina i amb l'ajuda d'ella parà un parany al rei i l'assassinà; així li usurpà el poder. Aleshores, si d'anells d'aquests n'hi hagués dos, un se'l posaria el just, i l'altre l'injust. Perquè no hi hauria ningú —és creença comuna— que fos de conviccions tan fermes que es retingués amb la justícia i s'abstingués dels béns aliens i no els toqués, tot i ser-li possible d'agafar tot el que volgués del mercat, i entrar a les cases per fornicar amb qui li vingués de gust, i matar, o treure de la presó, els qui li passés pel cap, i fer qualsevol cosa entre els humans, com si ell fos un semidéu. Així actuaria el just, i no faria res de diferent de l'altre; tots dos s'adreçarien a un mateix objectiu."

Remarques

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giges