Gil de Albornoz

Gil de Albornoz (castellà: Gil Álvarez Carillo de Albornoz) (Carrascosa del Campo, 1310 - Viterbo, 23 d'agost de 1367) va ser arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.[1] Des del seu exili a Avinyó, el papa Climent VI, aprofitant l'estada d'Albornoz a la seu pontifícia, el va ordenar cardenal i li va encomanar la missió de reclutar un exèrcit. Dos anys més tard (1353) sota el pontificat d'Innocenci VI, Gil de Albornoz va anar als Estats Pontificis amb una butlla que li atorgava plens poders.

Infotaula de personaGil de Albornoz
El cardenal Gil Álvarez de Albornoz (Museo del Prado).jpg
Gil de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gil Álvarez Carillo de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1310 Modifica el valor a Wikidata
Carrascosa del Campo Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1367 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Viterbo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio)
1356 – 1367
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere San Clemente
1350 – 1356
← Pierre BertrandGuillaume de la Jugie →
Escudo de la Archidiócesis de Toledo.svg Arquebisbe de Toledo
13 maig 1338 –
← Ximeno Martínez de Luna i AragóVasco Fernandes de Toledo →
Primat d'Espanya
Canceller major de Castella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de canonges regulars Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 desembre 1352Conclave de 1352 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsXimeno Martínez de Luna i Aragó (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Escudo de Egidio Álvarez de Albornoz y Luna.svg Modifica el valor a Wikidata
Testamentum, 1533

Albornoz, com a legat pontifici, va recuperar militarment els territoris que el papat considerava que li havien estat usurpats, i va doblegar els insubordinats i altius nobles italians. Els Estats Pontificis es van tornar a agrupar al voltant de l'obediència al Papa.

Albornoz també va redactar i posar a la pràctica el primer marc jurídic específic dels Estats Pontificis, les Constitutiones Aegidianae, que seguirien en funcionament fins als Pactes del Laterà del (1929).

Gil de Albornoz va morir a Viterbo, (Italia), el 24 d'agost de 1367, i va llegar tot el seu patrimoni per a la construcció d'un "Collegium Hispanicum" a Bolonya (actualment Real Colegio de España),[2] on, entre d'altres, va estudiar l'humanista Antonio de Nebrija.

ReferènciesModifica

  1. «Gil [Álvarez de Albornoz]» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 gener 2022].
  2. Albornoz, Gil de. Reverendiss. cardinalis Aegidi Albornotii totius italiae legati, ... Testamentum. (en llatí). Bononiae: impensa Collegii Hispanorum, 1533. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gil de Albornoz