Gil de Siloé
Gil de Siloé (Anvers ? - Castella principis del segle xvi) va ser un escultor d'origen flamenc que treballà a Burgos a l'últim quart del segle xv. Pare de Diego de Siloé. Encara que va néixer a Anvers (a vegades se l'esmenta com Gil d'Anvers), es va establir a Burgos i va treballar sempre a Espanya, per la qual cosa és considerat un artista espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XV Anvers (Bèlgica) |
Mort | 1501 (Gregorià) Burgos (Espanya) |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura |
Lloc de treball | Burgos |
Ocupació | escultor |
Moviment | Isabelline (en) |
Família | |
Fills | Diego de Siloé |
És, de fet, la màxima figura de l'escultura hispànica del segle xv, quan les formes gòtiques, acoblades amb l'art mudèjar, van donar origen a l'anomenat estil Isabelí, exclusiu d'Espanya, un dels principals representants del qual és Gil de Siloé.
Les seves obres principals són:
- sepulcre de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal (1486-1493, Cartoixa de Miraflores),
- retaule de l'Arbre de Jessè (1486-1488, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos),
- tomba de l'infant Alfons (1490, Cartoixa de Miraflores),
- retaule de l'altar major (1496-1499, Cartoixa de Miraflores)
- sepulcre de Juan de Padilla (1500-1505, Museo Arqueológico, Burgos) i
- retaule de Santa Anna (1500, Capilla del Condestable de la catedral de Burgos.
Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d'una gran força expressiva i d'una densitat decorativa que recorda les obres d'orfebreria.[1]
Referències
modifica- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.240. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].