Obre el menú principal

Gilabert de Cruïlles i de Mallorca (?, aprox. 1306 — ?, 1395) Senyor de la Baronia de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís.

Infotaula de personaGilabert de Cruïlles i de Mallorca
Modifica les dades a Wikidata

Fou fet cavaller a la coronació d'Alfons el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l'expedició de Sardenya del 1354. El 1355 acompanyà el rei Pere el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella. El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s'hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l'illa en morir Berenguer Carròs. Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeàs Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria de Sicília. Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d'Empúries, però fou després destituït per Joan el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació de Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392). El 1369 adquirí la baronia de Rupit (Osona) i fou també senyor de Creixenturri (Ripollès) pel seu matrimoni (vers el 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l'abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada. El 1393 hom li confià el comandament de l'expedició de Sardenya, però en fou rellevat a causa de la seva edat. En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert I, menor d'edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.

ReferènciesModifica