Giorgi Zurabishvili

Giorgi Zurabishvili (en armeniː გიორგი ზურაბიშვილი, i més freqüentment en francèsː Georges Zourabichvili) fou un intel·lectual georgià nascut el 3 d'octubre de 1898 a Tbilisi (aleshores Imperi Rus, actualment capital de Geòrgia), mort el 10 de setembre de 1944 a Bordeus, França. La història de la seva col·laboració amb l'Alemanya nazi i la seva fosca desaparició va ser narrat pel seu net Emmanuel Carrère a Un roman russe (2007).

Plantilla:Infotaula personaGiorgi Zurabishvili
Biografia
Naixement3 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Tbilisi (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVilmorin
Ford Motor Company Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNathalie Zourabichvili Modifica el valor a Wikidata
FillsHélène Carrère d'Encausse, Nicolas Zourabichvili Modifica el valor a Wikidata
PareIvane Zurabishvili Modifica el valor a Wikidata
GermansLévan Zourabichvili
Archil Zurabishvili Modifica el valor a Wikidata

Fill d'un antic ministre del govern georgià (1920-1921), fou pare de la historiadora Hélène Carrère d'Encausse i del compositor Nicolas Zourabichvili. També és avi de l'escriptor Emmanuel Carrère, del filòsof François Zourabichvili i de la doctora i periodista Marina Carrère d'Encausse.

Extracte d'Un roman russe

modifica

A la seva novel·la Un roman russe, Emmanuel Carrère trenca un tabú familiar, donant detalls del seu avi i de la seva tràgica mort:

« […] El meu avi matern, Giorgi Zurabishvili, va ser un emigrant georgià, arribat a França a principis dels anys 20, després d'estudiar a Alemanya. [...] Els dos últims anys de l'ocupació, a Bordeus, va treballar com a intèrpret per als alemanys. Després de l'Alliberament, uns desconeguts van venir a arrestar-lo a casa seva i se'l van endur. La meva mare tenia 15 anys, el meu oncle 8. Ells mai l'han tornat a veure. Mai van trobar el seu cos. Mai ha estat declarat mort. Cap tomba porta el seu nom. Aquí, vull dir. Una vegada dit, no és pas gran cosa. Una tragèdia, sí, però una tragèdia banal, que en puc parlar fàcilment en privat. El problema és que això no és el meu secret, és el de la meva mare…»

Bibliografia

modifica
  • Emmanuel Carrère, Un roman russe, Paris, POL, 2007.

Vegeu també

modifica