Giorgia Meloni

política italiana

Giorgia Meloni (Roma, 15 de gener de 1977) és una periodista i política de dreta italiana, presidenta de Fratelli d'Italia.

Infotaula de personaGiorgia Meloni
Giorgia Meloni 2018.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Emblem of Italy.svg Diputada de la República d'Itàlia
12 març 2018 –

Circumscripció electoral: Laci 1
Emblem of Italy.svg Diputada de la República d'Itàlia
5 març 2013 – 22 març 2018

Circumscripció electoral: Llombardia 4
Ministra de Joventut
13 juny 2008 – 16 novembre 2011
Gabinet: Berlusconi IV Cabinet (en) Tradueix
Ministra de Joventut
8 maig 2008 – 13 juny 2008
Gabinet: Berlusconi IV Cabinet (en) Tradueix
Emblem of Italy.svg Diputada de la República d'Itàlia
22 abril 2008 – 14 març 2013
Emblem of Italy.svg Diputada de la República d'Itàlia
28 abril 2006 – 28 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitGermans d'Itàlia (2012–)
Poble de la Llibertat (2009–2012)
Alleanza Nazionale (1995–2009)
Moviment Social Italià (1992–1995) Modifica el valor a Wikidata
Influències

Lloc webgiorgiameloni.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: giorgiameloni.paginaufficiale Twitter: GiorgiaMeloni Instagram: giorgiameloni Youtube: UCV4qYSrIACV7vMg3CuQ07ag Discogs: 5779909 Modifica el valor a Wikidata

Giorgia Meloni va ser Ministra de Joventut al IV govern de Berlusconi i presidenta de Giovane Itàlia, la secció juvenil del Poble de la Llibertat.

És cofundadora del partit Germans d'Itàlia ("Fratelli d'Itàlia") amb Guido Crosetto i Ignazio La Russa, i el 8 de març de 2014, va ser elegida presidenta del partit. Ha estat membre de la Cambra de diputats d'Itàlia des de 2006.[1][2]

BiografiaModifica

Primers anysModifica

Meloni va néixer a Roma, amb un pare de Sardenya i una mare de Sicília.[3]

Sent activa en la política des de la seva adolescència, va obtenir un diploma de l'antic Institut Amerigo Vespucci el 1996.[4]

El 1992, quan tenia 15 anys, va començar el seu compromís polític en el "Fronte della Gioventù", la secció juvenil del Moviment Social Italià. Després de fundar un moviment estudiantil anomenat "Gli Antenati", el 1995 es va convertir en membre de l'Aliança Nacional.[5]

El 1996, es va convertir en la presidenta nacional de "Azione Studentesca", el moviment estudiantil de l'Aliança Nacional.

El 1998, va ser elegida Regidora de la Província de Roma i va ocupar aquest lloc fins a 2002.

El 2000, va ser escollida directora nacional, i el 2004, va ser la primera dona presidenta d'Acció Juvenil, l'ala juvenil del partit.

Posicions governamentalsModifica

El 2006, es va convertir en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de diputats d'Itàlia i va començar a treballar com a periodista.[6]

El 2009, el seu partit Poble de la Llibertat es va fusionar amb Forza Itàlia i ella es va fer càrrec de la presidència de la secció de joves del partit unificat, anomenada Giovane Itàlia.[7]

El 2008, va ser nomenada Ministra de Política Juvenil en el IV gabinet de Berlusconi, càrrec que va ocupar fins al 16 de novembre de 2011. Va ser la ministra més jove en la història de la República Italiana.[7]

El novembre de 2012, va anunciar el seu intent d'impugnar el lideratge del partit Poble de la Llibertat contra Angelino Alfano, en contrast amb el suport del partit al gabinet de Monti. Després de la cancel·lació de les primàries, es va associar amb els seus companys parlamentaris Ignazio La Russa i Guido Crosetto per a una política anti-Monti, sol·licitant la renovació dins del partit i sent també crítica amb el lideratge de Silvio Berlusconi.

Fundació de Germans d'ItàliaModifica

 
Giorgia Meloni amb Ignazio La Russa i Guido Crosetto.

El desembre de 2012, va abandonar el partit per convertir-se en membre fundadora d'un nou moviment polític anomenat "Fratelli d'Itàlia" (Germans d'Itàlia), un nom pres de les paraules de l'Himne Nacional Italià. En les Eleccions generals d'Itàlia de 2013, el seu partit obtingué el 2,0 % i 9 escons.

El març de 2014 va guanyar les eleccions primàries del seu partit i es va convertir en presidenta.

Va ser candidata a l'alcaldia de Roma el 2016, però va perdre. Ella i el seu partit van recolzar el "No" en el Referèndum constitucional d'Itàlia de 2016.

"Admiradora dels republicans de Donald Trump i del primer ministre hongarès Viktor Orbán, durant molt temps va ser deixebla de Gianfranco Fini, el polític que en els 90 va convertir el postfeixista Moviment Social Italià, MSI, en la conservadora Aliança Nacional".[8]

ReferènciesModifica

  1. «Page on Meloni at Chamber of Deputies website (Italian).». Arxivat de l'original el 1 d'octubre de 2012. [Consulta: 7 febrer 2018].
  2. «XVIII Legislatura - Deputati e Organi - Scheda deputato - MELONI Giorgia». Camera dei deputati. [Consulta: 13 agost 2021].
  3. «Giorgia Meloni - biografia». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 13 agost 2021].
  4. «Biografia del ministro Giorgia Meloni». Governo Italiano. [Consulta: 13 agost 2021].
  5. Bordel Gil, Jaime «¿Quién es Giorgia Meloni?». ctxt.es, 17-07-2021 [Consulta: 13 agost 2021].
  6. «Ricerca nell'albo». Ordine dei Giornalisti del Lazio. [Consulta: 13 agost 2021].
  7. 7,0 7,1 «Giorgia Meloni - Ultime notizie su Giorgia Meloni». Argomenti del Sole 24 Ore, 05-11-2017 [Consulta: 13 agost 2021].
  8. Catania, Gabriele «Giorgia Meloni, la nueva líder de la ultraderecha en Italia: fan de Trump, euroescéptica y cauta con la pandemia». elDiario.es, 22-09-2020 [Consulta: 13 agost 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giorgia Meloni